Hace cosa así de un año, Facebook era casi un total desconocido para mí. Yo era… ¿cómo llamarlo? De las de la “resistencia”. No entendía qué decían mis amigos sobre unas “galletas de la fortuna”, de dónde sacaban que uno tenía el áurea azul y el otro amarilla, ni tampoco cómo era posible que se acordara de su cumpleaños gente que no les había dirigido la palabra en tres o cuatro cursos. - ¡Es por Facebook! – me decían. Entonces, aparecía la gran conversación:
- ¡Hazte uno!
- ¿Para qué?
- Para comunicarnos.
- Pero es que ya estamos hablando.
- … Ya, pero es que así mola más.
Total, que me convencieron (sí, soy fácil de convencer). Al principio era un “y esto ¿pa qué sirve?”. Pero entonces, analizando bien su estructura, vi para lo que servía Facebook.
- Muro: lugar donde te aparecen las noticias de to’ dios (donde aparte, si te quedas con ganas de más, puedes escoger la opción “más recientes” y ver ya las “entrañas” de tus “amigos” de Facebook - esto de “amigos” es un tema en el que más tarde profundizaré-).
- Tu perfil: lugar donde poner tooooooodo lo que te pase, lo que pienses, tus links, tus resultados de tests, de lo que eres fan, de lo que no eres fan pero te has hecho fan, de lo que te has hecho fan porque no eres fan pero es un grupo de hacerte fan si no eres fan (por poner un ejemplo: “odio a Tokio Hotel”… pues si tanto lo odias, ¿para qué lo nombras tan siquiera?). También aparecen tus “necesito a alguien para recoger mis campos de maíz virtuales”, “necesito gente para mi mafia”, “necesito salir y dejar el Facebook un ratito…”.
- Eventos: aquellos sitios a los que te han invitado pero a los que, muy probablemente, no asistirás jamás (a no ser que realmente te interesen o que los hayas buscado tú para que todo el mundo vea dónde vas o no vas). A parte, es gracioso, porque como que tienes en Facebook a tanta gente con la que no te relacionas normalmente; ellos te envían la invitación, así como haciendo hincapié en que no tienen más idea sobre tus gustos que el recuerdo de que en primaria comías helado de fresa. Si veis que alguien ha colgado en su muro un evento denominado “Congregación a favor de los restaurantes vegetarianos” no le envíes una invitación para “Visita a un matadero con menú degustación”; no, no, no y no. Eso no se hace.
- Toques: posibilidad para tus “amigos” de Facebook de tocarte (de ahí el nombre) las narices. ¿Para qué sirve un toque? ¿Qué es? ¿El mensaje de un tímido? Cuando recibes un toque, se crean las grandes preguntas: ¿qué hago? ¿Se lo devuelvo? Porque si no se lo devuelves, eres un borde; pero como se lo devuelvas… ¡ay, amigo! Habrás entrado en el bucle del “toque infinito”: recibo un toque, lo devuelvo, lo vuelvo a recibir, lo vuelvo a devolver…
- Sugerencias: lugar donde te aparecen los “amigos”, páginas y grupos que Facebook cree que deberías tener en cuenta (sí, Facebook piensa por ti). Gente que o no te suena de nada (y suelen tener o unos nombres extremadamente corrientes – Juan López García – o unos nombres extremadamente raros – Vladimir Stonischlaw Kuppirn - . Estos últimos son los que te hacen pensar si tus amigos no estarán teniendo un affaire con algún actor del reparto de LOST) o gente que querrías que no te sonasen de nada (llamémosles “compañeros-de-clase-de-la-infancia-y-ya-está”; espécimen con altos grados de etilismo - que no estilismo - que conociste en un concierto y que no sabes cómo narices ha conseguido tu Facebook - es más, no sabes cómo puede recordar tu nombre; – o, simplemente, “ex”).
- Juegos: lugar donde puedes tener una granja, un restaurante, un hotel, otra granja, una isla, otra granja, otra granja, y otra… Lo cual me lleva a preguntarme: ¿QUÉ ESTÁ PASANDO CON LAS GRANJAS DE FACEBOOK? ¿Es un plan del Ministerio de Medio Ambiente? ¿Quieren que nos volvamos agricultores? ¿Quieren promover el cultivo propio? (lo digo porque, si es eso último, creo que tampoco es necesario tanta campaña…). Por cierto, por si alguien lee esto y tiene una granja de Facebook: NO, NO QUIERO SER TU VECINO; NI TE VOY A DAR MADERA; NI TE VOY A ORDEÑAR LA VACA; Y DA GRACIAS QUE NO PONGA UNA BOMBA EN TU GRANJA.
Y, por último, la parte clave de Facebook; la crème brûlée de las redes sociales; el nirvana del cotilla:
- Fotos: ¿qué sería de esta página sin ellas? Sin esos perfiles con retratos algo sospechosos (que todos sabemos que, desde arriba, en blanco y negro y enseñando escote – si es el caso – salimos todos mucho más resultones, bonita). Este es el lugar para ver la diferencia entre tus “amigos” con comillas y tus amigos sin ellas. Ahora creeréis que los primeros publican fotos tuyas donde sales horrendo y los segundos, no. Pues, más o menos: los de las comillas, o no ponen fotos tuyas (porque no tienen) o sí las ponen y te etiquetan en ellas. Tus amigos, los de toda la vida, con los que has compartido tantas cosas buenas; cuelgan tus fotos, las etiquetan y además, se permiten el lujo de poner comentarios y notitas en ellas. Qué bonita es la amistad. Y tú, como buen amigo, cuelgas una foto suya donde (al menos, eso crees) sale peor que tú; y le dices que sale fabuloso. Y tan amigos, oye. Al principio de estas cosas, cuando un amigo llevaba una cámara, se oía “¡porfa, haz una foto para el Fotolog!” (porque como que tan sólo podías poner una foto, ya te encargarías tú de que, si hacía falta, tu amigo saliera peor que tú para que no la colgara) pero ahora, se oye: “¡No, no, no! Fotos no. Lo que de fiesta se hace, de fiesta se queda” y te falta cachear a tus amigos para ver si llevan la cámara encima (o, contrarrestar tú llevando la tuya).
Pues bien, después de este repaso a una página como ésta, la conclusión que puedo extraer es: NOS QUEJAMOS DE LA PRENSA ROSA; PERO, AL ABRIR FACEBOOK, NOS VOLVEMOS PEORES QUE EL PROPIO MARIÑAS.
Maria Blancas Muñoz
Facebook ha estat, és, i possiblement serà, un infern per tots aquells que ens hi hem introduït.
ResponderEliminarLa conversa de l'inici l'hem tingut tots, jo també vaig formar part de la resistència, dels que deien que no feia falta, fins veure que no entenia res de les paraules dels meus amics. Vaig imaginar que havien estudiat una nova llengua, però no... en realitat era simplement que havien evolucionat el seu vocabulari català/castellà i havien introduït un gran nombre de paraules noves.
Ara formo part d'aquest grup, i sempre que obro l'ordinador, després d'obrir el messenger (un altre tema a tractar), obro el google chrome o el firefox i a la primera pestanya escric "face" perquè directament em dirigeixi a facebook.
Com ja he dit al principi, facebook pot ser un gran problema per tots els que hi estem immersos, la seva capacitat de distracció és immensa i el seu requeriment d'atenció té una gran importància.
Les reds socials són possiblement el futur de la nostra comunicació, cosa que es pot entendre com a greu problema, per la mancança de comunicació verbal que pot provocar i la vagància, que pot propiciar la obesitat, que pot aparèixer en els seus usuaris.
En definitiva, considero el facebook com una cosa negativa (i hi estic molt enganxat...) ja que provoca incomunicació amb el món exterior i creença de que tothom pot confiar en tothom per igual.
Carles X. Andreu Pardo
Totalment d’acord amb el Carles, criticant aquesta xarxa social(de la que jo també estic allí cada dia mirant a totes hores el que algú m’ha publicat al meu mur), crec que facebook sobrevalora les coses. Jo no tinc 450 amics, alguns si, però molts altres diguem que són coneguts, saludats o ni això...que passen pel teu costat no els dius ni hola i penses: osti! si aquet és el meu amic del facebook!. I potser pensem, bah, per una paraula... Però realment més d’una persona pot creure que és la llet per tenir 2000 amics i a la realitat estar més penjat que un telèfon, i això com bé apuntava el meu company, pot tenir efectes negatius en els usuaris que estan immersos.
ResponderEliminarCanviant de tema, em aconseguit canviar la dita: "ojos que no ven, corazón que no siente" per una de molt millor: "ojos que no ven, Facebook que te lo cuenta!".
I es que realment els sers humans cotilles per naturalesa, ens agrada xafardejar i per això segurament estem tant enganxats a mirar pagines i pagines de gent que no coneixem però que tenim "amigos en comun".
Pau Fortuny Llaveria
Molt bon anàlisi Maria no se t'ha escapat ni una jaja
ResponderEliminarperò facebook igual que tot té les seves coses positives i les negatives.
Ara es la novetat i tothom parla dels efectes negatius. passa el mateix que quan va sortir la televisió, van sortir pensadors anunciant que ens convertiríem en sers passius i que passaríem la vida enganxats a la televisió, que ella pensaria per nosaltres.
I es cert, si, la televisió ha canviat la vida de les persones. gairebé tothom té una televisió a casa i convivim amb aquest aparell però la gent segueix fent vida normal.
Amb facebook passa el mateix, és la novetat i ara estem tots enganxats (jo m’incloc) i amb això estic totalment d’acord amb en Pau però igual que altres coses, programes, màquines i aplicacions crec que s'acabarà apagant.
ja que hem nombrat el fotolog jo recordo farà uns dos anys que tothom estava enfeinadíssim i que passàvem hores viatjant per fotologs i ara que? quants de vosaltres seguiu visitant sovint per fotolog? crec q no gaires.
amb el facebook passarà el mateix, ara és el boom però en qualsevol moment pot aparèixer algo millor que ens enganxi més i facebook com fotolog s'anirà apagant.
ningú sap quins seran els nous programes, o les noves maquines però el que si podem afirmar es que no paren de sortir noves coses i cada cop més interessant pensades per satisfer-nos. I seguirem provant i enganxant-nos a coses noves.
Un altre cosa que m’agradaria dir és que facebook no només serveix per xafardejar i criticar els “suposats amics” sinó que pot tenir altres utilitats com donar a conèixer un negoci que acaba d’obrir, anunciar una festa o contactar amb un grup.
I només seràs esclau de facebook si ho permets perquè hem de tenir la suficient mesura per saber que has passat masses hores i sortir.
- Anna Caballero Ferret-
Molt bones!
ResponderEliminarNo per portar la contrària, simplement per donar un altre punt d'opinió, jo he de dir que no tinc una visió tant negativa sobre el Facebook.
Jo també era part de la "resistència" com he vist que dèieu anteriorment. Com alguns de classe ja sabreu, no sóc massa de seguir les sèries que la majoria de la gent segueix, ni els programes dels que després tothom parla i me'n sento forastera, etc. potser perquè no penso que m'aporti massa cosa, o potser també perquè penso el que també heu comentat de que es perd molt de temps.
Quan va sortir això del Facebook, uns amics ja cansats de que mai estigués a les converses que ells estaven, em van dir que me'n fes un, i vaig pensar no trobar-hi utilitat, així que no me'n vaig fer. Si més no, ells si que me'n van fer. Vaig donar-hi un cop d'ull i després de veure el que era vaig tancar-lo (tot veient que el compte sempre quedava enregistrat i no se què, però vaja, que si que el podies tancar temporalment).
Temps després vaig haver d'obrir-lo perquè la Universitat feia una espècie de recerca sobre els nous canals de comunicació, etc. i els que ens vam oferir a col•laborar ens havíem de fer d'un grup del Facebook (en aquell moment no vaig trobar-hi el sentit, potser perquè no n'era usuari o ves a saber).
Després, i quan no sabia massa ben bé com anava, vaig caure en la temptació de tothom d'anar fent àlbums múltiples per a passar les fotos, etc.
Poc després considero que vaig aprendre a fer servir el Facebook. Què vol dir això? Doncs per mi, el fet de poder fer un bon ús (repeteixo que és un bon ús per a mi i no té perquè ser-ho per a tothom) va ser el fet de tenir la facilitat de poder enviar fotografies d'una manera tant simple com fent un àlbum i limitar-ne l'accés per a només aquelles persones a les que els interessi el contingut (en això em refereixo a les persones que apareixen en les fotos, no a les que els interessi xafardejar).
El primer pas, doncs, va ser veure el punt positiu a poder tenir els àlbums.
Un dels altres punts a favor que trobo en el Facebook és l’agilitat amb la que pots enviar un missatge a algú. Ja no cal que pensis en l’adreça de correu electrònic de la persona, la busquis, etc. Simplement accedint al seu perfil ja pots escollir si deixar-li un missatge al mur, o bé, enviar-n’hi un de privat.
(continuació)
ResponderEliminarD’altra banda, i tot i que al principi no l’hi vaig trobar utilitat perquè ja utilitzava el messenger, va ser el fet de començar a utilitzar el xat de Facebook (que per cert, no és el xat més excel•lent del món ja que com sabeu, sovint no envia bé els missatges, etc.) si més no, aquest xat per a mi serveix, i molt més que el de messenger, perquè el trobo un xat més funcional en el sentit de que és el que utilitzes per a dir 4 coses que necessites dir a aquella persona en concret, i no per a substituir les converses cara a cara o parlar durant hores, aïllant-te del món exterior, com és en el cas del messenger (i que tampoc és totalment així, però potser si que en el msn s’és més propens a passar-hi més estona).
Finalment, una altra cosa que no entenia era això dels grups. Ho vaig entendre però, el dia que vaig trobar els bons grups i/o pàgines. Veia contínuament que X amic/a s’havia fet fan o del grup Y. I si que n’hi havia de curiosos, divertits, etc. però pel sol fet de que després sortís que soc de X grup al meu perfil no hi trobava el què.
Després, i a base de buscar, vaig anar veient que hi ha grups que realment serveixen per a conèixer i poder compartir idees (n’hi ha pocs, però n’hi ha). En això em refereixo a que, per exemple en el meu cas que sóc vegetariana i desgraciadament no conec a massa més gent que ho sigui, el fet de trobar un grup en el facebook on no només hi ha més gent que pensa com tu, sinó que també aporten idees, noves opinions, alternatives a la carn i al peix per a una alimentació sana, receptes, etc. t’ajuda força. A més, si ho penses bé, jo he trobat aquest grup amb 19 anys, però si l’hagués trobat als 14 quan vaig començar a ser-ho, possiblement m’hagués facilitat a portar més bé moltes crítiques, etc.
I això era un exemple meu, però qui diu això diu també altres coses com per exemple persones que busquin formar un grup de música i es reuneixin en un grup per a trobar contactes, o algun grup on es facin crítiques o es parlin de temes d’interès dels membres, etc.
El Facebook doncs, l’entenc com una eina útil, en això em refereixo a que no l’entenc només com una xafarderia, etc. potser als fotologs si que els trobava més una xafarderia, tot i que també servien per a contrastar opinions. El Facebook serveix per a mantenir-te amb contacte amb gent que potser en el messenger no ho faries... vull dir, algú que coneixes i pel que sigui us heu distanciat, que si tens poc temps al messenger ja no li obriries conversa, però en el facebook qualsevol comentari al mur, fotografia, o tan sols un “m’agrada” serveix per a donar senyals de vida i complicitat amb l’altra persona.
Penso que en el Facebook qui és xafarder ho és perquè és així, no perquè el Facebook el tempti a ser-ho les 24 hores del dia. De fet, ho saps quan et ve algú parlant d’alguna cosa donant per entès que ho has de saber i quan li dius “ei, frena!” et diu: “però que no ho has vist al facebook de X?”.A més, tu mateix pots gestionar les fotografies de tal manera que et puguin etiquetar o no, que et comentin o no, etc. per tant, cadascú és plenament conscient del que apareix en el seu facebook i si ho manté és per voluntat i no per imposició.
I tot s’ha de dir... ni que quedi més informal dir-ho... que el fet de que en alguns mòbils es disposi d’una aplicació específica per al facebook fa molt més àgil parlar amb la gent substituint sms per missatges al mur, privats, al xat, o on sigui.
Mireia Ribé
Veig que això del Facebook dóna molt de joc...
ResponderEliminarUs deixo un link d'una tira còmica que es va publicar a la revista El Jueves i que va molt en la línia del post de la Maria (per cert, molt irònic, tot i que he trobat a faltar una mica més d'anàlisi formal i crític).
http://elultimoquecierrelapuerta.files.wordpress.com/2009/01/facebook12.png
Laia Quílez
Disculpeu que no hagi respòs fins ara (volia llegir-me els comentaris amb calma). Realment, sí que en té, de coses bones. Jo només volia fer veure una mica els punts més "còmics" d'aquesta web; ja que, com diu el Pau, "hem aconseguit canviar la dita: "ojos que no ven, corazón que no siente" per una de molt millor: "ojos que no ven, Facebook que te lo cuenta!"."
ResponderEliminarRespecte al què diu la Mireia, estic totalment d'acord amb la seva utilitat com a eina per trobar gent semblant a tu (a mi també m'ha ajudat en relació amb d'altres músics o amb contactes amb revistes).
I, realment, sí que potser he pecat de massa irònica i massa poc anàlisi formal i crític; ara me'n adono. Respecte a això, volia plantejar un petit debat, relacionat amb dues notícies (que haureu pogut veure penjades al meu Facebook). Us exposo la situació:
Juan Faerman i Guillermo Otero (autor i productor) van fer un llibre anomenat "Faceboom", parlant sobre el fenòmen Facebook. (web del llibre: http://www.faceboomlibro.com/espana/index.html). Per a promocionar-lo, se'n va fer un anunci on es parodiava aquesta xarxa social (http://www.youtube.com/watch?gl=US&feature=related&v=I7eq1SarHTw). No sé si pel llibre o per l'anunci (o per ambdós), els comptes d'usuari de Faerman i Otero van ser esborrats de Facebook, juntament amb els grups de fans d'aquest llibre. Com a respota, van fer un altre anunci (http://www.youtube.com/watch?v=N1Vj_srRxyM&annotation_id=annotation_444291&feature=iv).
Doncs bé, vist això, us pregunto:
- Creieu que hem arribat a un punt on es pot fer "desaparèixer" una persona, un grup, una identitat, esborrant-los de la xarxa social a la què pertanyin?
- Tenint en compte això, es podria contrarrestar? vull dir, què creieu que passaria si enlloc de què fos "Mr. Facebook" qui ens eliminés fossim nosaltres qui eliminéssim la web, deixant d'utilitzar-la de cop? És possible un "vot en blanc" dins la xarxa? Creieu que tindria el mateix impacte el fer això a deixar que s'anés consumint (com, possiblement, està passant amb Fotolog)?
Maria Blancas Muñoz
Després de llegir els vostres comentaris m’agradaria introduir un nou tema relacionat amb el món de les xarxes socials: la privacitat o intimitat. Sobre aquestes paraules hi ha hagut moltes crítiques centrades en el tema de les aplicacions o widgets tenen accés a tota la informació dels usuaris que apareixen en el seu perfil, i a més en moltes ocasions obliguen a convidar a tots els teus contactes, de manera que se’m planteja una pregunta: perquè una aplicació i els seus desenvolupadors han de tenir accés a la meva informació si no és necessària?
ResponderEliminarArrel d’aquestes crítiques on Facebook va ser acusat de no tractar adequadament la informació dels seus membres, la xarxa va canviar les seves normes de privacitat i va acceptar modificar algunes de les seves normes per “protegir millor la informació personal dels seus usuaris de tot el món” i proporcionar als usuaris "més transparència i control" sobre la informació que ofereixen als dissenyadors d'algunes de les aplicacions disponibles a Facebook, com jocs i qüestionaris.
Per altra banda, una altra crítica que rebia Facebook feia referència a la dificultat de donar-se de baixa d’aquesta xarxa social, per això Facebook també va aclarir als usuaris que tenen l'opció d'eliminar el seu compte i no només desactivar-lo, sinó que la informació de les persones que ja no formen part de la xarxa serà més protegida.
Les xarxes socials poden tenir usos molt útils; sense anar més lluny jo utilitzo Facebook per mantindre el contacte amb amics que tinc a molta distància, però crec que és important que mai oblidem que de la mateixa manera que quan agafem un ganivet sabem que ens podem tallar, crec que hem acceptat aquests serveis web sense mirar quins riscos ens poden ocasionar.
Jordi Miquel Forès.
Jo també era una "faceadicta", i sí, dic "era" perquè me'l vaig borrar fa tres mesos i no aquí estic, completament viva. Estic incomunicada de les xarxes socials, però crec que ara mateix no podria ser més feliç.
ResponderEliminarAu, bona nit!
Judit Sans