Braveheart de Mel Gibson

Braveheart és una pel·lícula èpica en color i guanyadora de 5 Òscars l’any 1995. Les estatuetes van ser per a millor pel·lícula, millor director (Mel Gibson), millor fotografia (John Toll), millors efectes sonors i millor maquillatge.

Mel Gibson dirigeix i protagonitza aquesta història medieval que tracta de la independència d’Escòcia al segle XIII quan aquesta es trobava sota la poderosa Anglaterra. Durant aquesta època va viure el llegendari William Wallace considerat un heroi pel poble escocès. Per tal de poder fer un anàlisi més precís de l’adaptació d’aquesta història a la gran pantalla caldria conèixer la situació en què es trobava Escòcia i saber qui era William Wallace i el què ha arribat a significar pel poble escocès.

Aquesta és una història amb molta passió ja que mostra i fa viure tota mena d’emocions i sentiments. Es pot començar veient l’amor que sentia la parella passant per la ràbia, la impotència i les ganes de venjança del protagonista i concloent amb el fogós desig de llibertat. Aquesta fe amb la llibertat la va tindre fins els darrers minuts de la seva vida, tal i com es pot veure al final de la pel·lícula ja que en comptes de demanar clemència la seva última paraula va ser un crit de llibertat, després de ser torturat.La banda sonora d’aquesta pel·lícula és de James Horner. Podem escoltar música celta, la música típica d’Escòcia, en gran part de la pel·lícula. Aquest és un element que també l’han utilitzat per tal d’intensificar els sentiments. Tot i això, aquesta música no acompanya les escenes de guerra, ja que aquestes es troben acompanyades per una música molt més forta, una música que marca el ritme de la batalla i que ens adverteix de nous esdeveniments importants.

Els efectes sonors i el tractament del so és espectacular ja que hi ha un gran realisme a les escenes de guerra i fins i tot es pot escoltar perfectament i sense cap mena de problema el soroll dels cavalls. Un altre element important a destacar d’aquesta pel·lícula és el maquillatge ja que recrea perfectament l’estètica de l’Edat Mitjana.

Però sense cap mena de dubte, el més destacable d’aquest film és la capacitat de lideratge que tenia William Wallace, un home capaç de persuadir als altres, capaç de confiar i de fer confiar en la llibertat a un poble oprimit. Ell hi va creure sempre i això ho podem veure sobretot, en el famós discurs que va pronunciar abans de guanyar la batalla de Stirling i amb el qual va convèncer de lluitar als seus homes. Aquí hi trobem una frase que per si sola podria descriure tota l’essència de la pel.lícula: “¡Puede que nos quiten la vida pero jamás nos quitaran la libertad!”.

Jordi Miquel Forès.