El seu estil ha anat variant en aquests tres discos. Amb el següent àlbum, que es posarà a la venta el proper mes de juny, segurament també ens endurem alguna sorpresa.
Mentrestant, però, Avril ens ha avançat un tema que s'allunya de tot el que havia fet fins ara: "Alice (underground)", la banda sonora de la pel·lícula Alice in Wonderland, de Tim Barton. Tot seguit dedicaré unes quantes línies a analitzar aquest videoclip expressionista i surrealista que ha servit per promocionar la pel·lícula de Disney, a la vegada que per anunciar el retorn de la cantant al món de la música.
El primer que salta a la vista quan veus el videoclip és l'aplicació del pastiche. És clara la imitació de l'estil de que sempre ha caracteritzat a Tim Burton, que, a la vegada, està influenciat pel moviment cultural de l'expressionisme.
Així doncs, els escenaris són tractats de manera metafòrica, amb atmosferes tortuoses i forts contrastos de clar-obscur. A més, el videoclip està infestat d'una gran dosi d'allò que més representa l'expressionisme: la fantasia, exposada clarament en el minut 2:30, on l'Avril apareix tocant el piano envoltada de bolets gegants, totalment irreals. També podem considerar aquesta característica com a surrealista, ja que s'inclou allò real (el piano) i allò meravellós en un mateix espai.
A més a més, una altra característica molt típica de Tim Burton és el tractament dels temes, dels personatges i dels decorats, que molts cops incorporen un cert toc de l'estètica gòtica. Només cal observar el vestit que porta la cantant per poder-ho corroborar.
Podem apreciar també l'expressionisme en l'excés gestual dels personatges. Un exemple clar és en el temps que oscil·la entre el minut 1:35 i el 2:10. La fotografia correspon a aquesta gestualització.
Malgrat tots aquests aspectes relacionats amb el pastiche, el punt culminant d'aproximació és, sens dubte, quan apareixen fragments de la mateixa pel·lícula d'Alice in Wonderland, al minut 2:43, incrementant encara més la certesa que es tracta de fantasia, de personatges monstruosos i d'un videoclip totalment expressionista. En aquests fragments podem veure un Johnny Depp amb la cara blanca i unes ulleres marcades, sent així fidel al seu estil. La seva aparició també remet a la idea que els videoclips són utilitzats per la publicitat per promocionar algun producte.
Tots aquests trets els trobem en un videoclip en què Avril Lavigne es troba a un conill, i llavors entra en un bos i de cop es converteix en la mateixa Alice. Llavors comença a córrer i cau a un forat, per començar ja a fantasiejar amb els personatges de la pel·lícula. En altres escenes, com ja he dit, apareix tocant el piano. Finalment, després de les escenes de la pel·lícula, torna al lloc inicial i se'n va.
El mateix director, Dave Meyers, elogia el resultat final del videoclip. En una entrada del seu blog parla de cada detall i destaca que Avril Lavigne ha fet un gran treball fent una carrera per si mateixa basada en la música que ella mateixa escriu. "Alice (underground)" no és una excepció. Meyers, sens dubte, també ha fet una molt bona feina fixant el color, la llum i el fons del vídeo musical perquè coincideixi amb la pel·lícula real a la perfecció. En una escena, Avril Lavigne està sentada en una taula amb el personatge que interpreta Johnny Depp, i la fusió entre el vídeo musical i l'escena de la pel·lícula és impecable. Dave Meyers també declara: "En general, es uno de los vídeos más fuertes de Lavigne, y uno de los mejores usos de escenas de la película en una canción de banda sonora que he visto. En lugar de simplemente lanzar clips de película entre los estrenos de los artistas tocando sus canciones, hemos creado un vídeo musical que parece haber recibido un disparo en el momento mismo de la película. No es una tarea fácil, especialmente cuando se trata de fusionar un vídeo musical con un director de cine en donde son tan distintos, pero "Alice (Underground)" alcanza este disfraz".
Amb aquest comentari no vull ser repetitiu amb el tema d'Alice in Wonderland, però tothom és fan d'algú i Avril Lavigne és la meva ídol.
Sergi Bayó Camps
Sergi, tot i que has fet un anàlisi molt minuciós del videoclip, seria interessant que ens diguessis qui l'ha realitzat. El propi Tim Burton? De fet, un tema a tractar és precisament els videoclips sobre bandes sonores de pel·lícules (videoclips que, com aquest, barregen elements del film -aquí serien els escenaris o el propi Deep- amb la interpretació pròpiament dita del cantant).
ResponderEliminarLaia Quílez
Laia, ja he modificat l'entrada. He posat informació del director.
ResponderEliminarGràcies, espero que ho puguis mirar.