Dada: descobreix el nen que encara pots ser

Des de el primer moment en que vaig entrar en contacte amb el concepte "dadaisme", la meva curiositat i el meu interés per entendre i conèixer el moviment han anat en augment.

Molts de nosaltres haurem volgut en algun moment tornar, tot i ser per uns segons, a ser nens. Si tu ets un d'ells, no t'angoixis, el dadaisme ho fa possible. Tot i així abans de començar el teu particular viatge és necessari que coneguis el seu recorregut per la història, el seu significat i les seves característiques.
El dadaisme fa referència a un corrent que es postula com una ruptura tota, una negació dels valors positivistes i burgesos. És a dir, busquen la contradicció, l'espontaneïtat i fer referència a allò actual, immediat, aleatori i atzarós que esdevé sense estar previst o pactat.
És important destacar que busquen i defensen la llibertat de l'individu; valoren la subjectivitat i la capacitat de deslligar-se d'influències externes, alliberant les necessitats interiors. No és tan un moviment artístic com una actitud, una actitud de revolta i despresi, de disgust davant l'ordre social existent, caracteritzat per l'ànsia de poder. Però, per què "Dadaisme"? el nom mateix ja ens anticipa tpt el que el concepte ens amaga darrera. La denominació dadaisme prové del terme "dada" que en francés vol dir "cavall de joguina",i en ell van trobar la veu infantil, i es caracteritza perquè el seu significat és la pròpia falta de significat.
Que millor per trencar amb tot allò que no compartim, que adoptar una posició d'ignorància envers a aquells que creuen saber més del que realment coneixen. Per a aconseguir-ho es basen en la figura del nen, una personeta que fa allò que creu que ha de fer considerant que està bé i sense tenir en compte la posició dels altres.

Un dels exemples que a mi hem crida més l'atenció és la versió del quadre de la Mona Lisa creat per Duchamp, en el que afegeix a la figura de la Mona lisa bigoti i barba, amb la qual cosa a l'hora de mirar-la es converteix automàticament en un home.
És un dels exemples més clars del dadaisme i reflexa el seu objectiu principal, trencar amb els ideals i valors imposats socialment.
Com es pot observar, en la imatge que he pujat, torna a aprèixer la figura de la Mona Lisa. Es tracta de la portada d´'un dels llibres del conegut Andreu Buenafuente, en el que apareix la convinació de la imatge de la Gioconda amb la seva cara. És curiós com es pot jugar de tal manera que s'acaba trencant la realitat i aconseguim contruir-ne una de nova. Una realitat que reflexa allò que nosaltres volem exterioritzar.
Així doncs, t'animes a iniciar el teu viatge?