Una pel•lícula de Mateo Gil
És una pel•lícula espanyola que vaig veure no farà gaire i m’ha quedat marcada. Em sembla molt interessant la manera de relacionar la pel•lícula amb el joc de rol.
La pel•lícula va d’un home solitari (Simón) que treballa en un diari fent mots encreuats, viu en un pis compartit amb el seu company anomenat Sapo, la trama comença quan el protagonista rep una trucada que li demana que inclogui en els mots encreuats de setmana santa la paraula “adversario” després segueix trobant una seguit de pistes que el porten a relacionar uns fets misteriosos i morts que estan passant amb la trucada.
Segueix investigant i comença a dubtar del seu company de pis. Ell es recolza en Maria una jove periodista que l’ajuda a investigar.
Fins aquí la pel•lícula tot bé, el director ha aconseguit crear una atmosfera de suspens i tensió a la vegada que deixa entreveure el trio amorós creat entre la novia del protagonista i la jove periodista.
Ara bé, la investigació segueix avançant i va deduint mitjançant pistes que el causant es el seu company de pis aleshores entra en un joc on ha de salvar a persones d’una mort segura. Al entrar en el joc la pel•lícula dona un gir, tot avança més ràpid creant estres en l’espectador.
Aquí entra l’escena que més em va sorprendre ja que en Simón va seguint pistes i es troba amb que li donen en un bar una pistola de joguet “ de raig laser”. I entre els carrers de Sevilla, amb l’ebullició que crea setmana santa es va trobant encaputxats que el comencen a disparar amb la mateixa pistola.
A mi em sap greu però en aquest moment de la pel•lícula em vaig riure molt. Tota la tensió que havia aconseguit crear va desaparèixer quant va començar la persecució amb les pistoles làser.
La funció que tenen les pistoles es restar vida així que el protagonista mentre el van disparant es va sentint més feble i es que l’home que li havia donat la pistola també li havia donat una beguda amb algun component per debilitar-lo lentament.
La pel•lícula segueix amb que el protagonista ha caigut i es desperta en un subterrani on es troba amb tots els membres del joc, entre ells el seu company de pis i la periodista. El protagonista descobreix que és un joc de rol i que pot salvar moltes vides si juga bé així que decideix seguir el joc.
Aquí, el director ha tornat a encaminar la pel•lícula i ha aconseguit tornar a l’atmosfera tensa i el suspens.
Aleshores el protagonista pensa si jugarà el joc o no i mentre tornem a veure la trama amorosa, aquest cop en el somni del protagonista. En el somni veu a la seva novia i a la periodista que li dona un petó, tot seguit canvia la escena i es veu una escena de sexe entre el protagonista i la periodista. (Ja tardava en sortir algun nu i alguna escena picant típiques del cinema espanyol.) Però quan es desperta el protagonista està sense roba així que no queda clar que hagi estat només un somni.
Quan es desperta Simón decideix jugar al joc i així poder salvar alguna vida. Aleshores comença el joc fort i la trama final. On a partir de pistes el protagonista ha d’endevinar el següent cop. El final és molt bo, encara que quan creus que tot ha acabat i que ha matat al dolent (Sapo) es veu una ultima escena borrosa com si ho estigués veient el protagonista del personatge somrient. El director per tant deixa al espectador especular sobre el final de la pel•lícula així que tens varies opcions de final o creure que el que ha mort era el dolent i que el protagonista desvaria o creure que segueix viu i no ha acabat el joc.
La pel•lícula barreja el gènere de suspens amb el romàntic creant una pel•lícula plena de sentiments i emocions. Juga molt amb els contrastos de llum i les fortes il•luminacions per crear escenaris tensos.
El director Francisco Mateo Gil Rodríguez és guionista i director de cinema. Ha guanyat alguns premis per els seus guions en pel•lícules d’Almenábar. La pelicula compta amb actors com Eduardo Noriega (protagonista) i Paz Vega (novia del protagonista)
Buscant informació he trobat que aquesta pel•lícula ha estat molt criticada primerament per com tracta a la tradició i la religió. Moltes persones s’han sentit ofeses.
També s’atribueix a la pel•lícula els altercats que es van donar l’any 2000 ( un any després de que sortís la pel•lícula) durant Setmana Santa. Encara ningú sap perquè però es van donar diversos atacs de pànic on la gent sortia corrent sense motius provocant forts allaus de gent.
Molta gent va atribuir aquest fet a la pel•lícula.
No es sap si es cert però si una pel•lícula ha tingut aquest efecte amb la gent fins al punt de causar atacs de pànic i allaus ens trobem en un seriós problema.
No sabem quines poden ser les conseqüències del cinema ni fins a quin punt les persones podem arribar a creure’ns-ho, així que estaria bé que molta gent fos més critica i menys crèdula.
Quina es la vostra opinió?
Teniu la pel•lícula disponible a Youtube menys el capítol 9 (l’escena de sexe) així que si la voleu veure sencera està també disponible a Cinetube.
http://www.youtube.com/watch?v=uThLTcrUE2I
-Anna Caballero-
És una pel•lícula espanyola que vaig veure no farà gaire i m’ha quedat marcada. Em sembla molt interessant la manera de relacionar la pel•lícula amb el joc de rol.
La pel•lícula va d’un home solitari (Simón) que treballa en un diari fent mots encreuats, viu en un pis compartit amb el seu company anomenat Sapo, la trama comença quan el protagonista rep una trucada que li demana que inclogui en els mots encreuats de setmana santa la paraula “adversario” després segueix trobant una seguit de pistes que el porten a relacionar uns fets misteriosos i morts que estan passant amb la trucada.
Segueix investigant i comença a dubtar del seu company de pis. Ell es recolza en Maria una jove periodista que l’ajuda a investigar.
Fins aquí la pel•lícula tot bé, el director ha aconseguit crear una atmosfera de suspens i tensió a la vegada que deixa entreveure el trio amorós creat entre la novia del protagonista i la jove periodista.
Ara bé, la investigació segueix avançant i va deduint mitjançant pistes que el causant es el seu company de pis aleshores entra en un joc on ha de salvar a persones d’una mort segura. Al entrar en el joc la pel•lícula dona un gir, tot avança més ràpid creant estres en l’espectador.
Aquí entra l’escena que més em va sorprendre ja que en Simón va seguint pistes i es troba amb que li donen en un bar una pistola de joguet “ de raig laser”. I entre els carrers de Sevilla, amb l’ebullició que crea setmana santa es va trobant encaputxats que el comencen a disparar amb la mateixa pistola.
A mi em sap greu però en aquest moment de la pel•lícula em vaig riure molt. Tota la tensió que havia aconseguit crear va desaparèixer quant va començar la persecució amb les pistoles làser.
La funció que tenen les pistoles es restar vida així que el protagonista mentre el van disparant es va sentint més feble i es que l’home que li havia donat la pistola també li havia donat una beguda amb algun component per debilitar-lo lentament.
La pel•lícula segueix amb que el protagonista ha caigut i es desperta en un subterrani on es troba amb tots els membres del joc, entre ells el seu company de pis i la periodista. El protagonista descobreix que és un joc de rol i que pot salvar moltes vides si juga bé així que decideix seguir el joc.
Aquí, el director ha tornat a encaminar la pel•lícula i ha aconseguit tornar a l’atmosfera tensa i el suspens.
Aleshores el protagonista pensa si jugarà el joc o no i mentre tornem a veure la trama amorosa, aquest cop en el somni del protagonista. En el somni veu a la seva novia i a la periodista que li dona un petó, tot seguit canvia la escena i es veu una escena de sexe entre el protagonista i la periodista. (Ja tardava en sortir algun nu i alguna escena picant típiques del cinema espanyol.) Però quan es desperta el protagonista està sense roba així que no queda clar que hagi estat només un somni.
Quan es desperta Simón decideix jugar al joc i així poder salvar alguna vida. Aleshores comença el joc fort i la trama final. On a partir de pistes el protagonista ha d’endevinar el següent cop. El final és molt bo, encara que quan creus que tot ha acabat i que ha matat al dolent (Sapo) es veu una ultima escena borrosa com si ho estigués veient el protagonista del personatge somrient. El director per tant deixa al espectador especular sobre el final de la pel•lícula així que tens varies opcions de final o creure que el que ha mort era el dolent i que el protagonista desvaria o creure que segueix viu i no ha acabat el joc.
La pel•lícula barreja el gènere de suspens amb el romàntic creant una pel•lícula plena de sentiments i emocions. Juga molt amb els contrastos de llum i les fortes il•luminacions per crear escenaris tensos.
El director Francisco Mateo Gil Rodríguez és guionista i director de cinema. Ha guanyat alguns premis per els seus guions en pel•lícules d’Almenábar. La pelicula compta amb actors com Eduardo Noriega (protagonista) i Paz Vega (novia del protagonista)
Buscant informació he trobat que aquesta pel•lícula ha estat molt criticada primerament per com tracta a la tradició i la religió. Moltes persones s’han sentit ofeses.
També s’atribueix a la pel•lícula els altercats que es van donar l’any 2000 ( un any després de que sortís la pel•lícula) durant Setmana Santa. Encara ningú sap perquè però es van donar diversos atacs de pànic on la gent sortia corrent sense motius provocant forts allaus de gent.
Molta gent va atribuir aquest fet a la pel•lícula.
No es sap si es cert però si una pel•lícula ha tingut aquest efecte amb la gent fins al punt de causar atacs de pànic i allaus ens trobem en un seriós problema.
No sabem quines poden ser les conseqüències del cinema ni fins a quin punt les persones podem arribar a creure’ns-ho, així que estaria bé que molta gent fos més critica i menys crèdula.
Quina es la vostra opinió?
Teniu la pel•lícula disponible a Youtube menys el capítol 9 (l’escena de sexe) així que si la voleu veure sencera està també disponible a Cinetube.
http://www.youtube.com/watch?v=uThLTcrUE2I
-Anna Caballero-
Si us plau, intenteu no fer posts que es fonamentin en la descripció fil per randa de l'argument de la pel·lícula.
ResponderEliminarAnna, ens has explicat fins i tot com acaba!
A mi personalment, el film em va semblar sorprendre negativament... El guió em va semblar fluixíssim, i això que Mateo Gil és el guionista estrella de les pel·lícules d'Amenábar, entre elles Tesis (anterior a Nadie conoce a Nadie) que tant d'èxit va tenir...
Laia Quílez