El viaje de Chihiro - La pèrdua de la identitat

Redescobrint la pel·lícula

El viaje de Chihiro gira entorn la pèrdua de la identitat i de la memòria. En el moment que li prenen el nom a la Chihiro, paulativament va deixant de ser ella mateixa, i es troba en una lluita interior constant per retrobar-se i no oblidar-se a mesura que passen els dies.

Sembla una pel·lícula senzilla de dibuixos on, al llarg del fil del film, la Chihiro s’endinsarà en un viatge per a poder rescatar els seus pares que s’han converit en porcs i, alhora, poder escapar d’aquell món on els déus van als banys termals de la bruixa Yubaba a descansar.

Però no és pas tan senzill com això.

El conte que pretén explicar el film està ple de metàfores i referències sobre la memòria i la pèrdua de la identitat. Quan la Chihiro arriba al nou món, el primer que haurà de fer serà integrar-s’hi per a no desaparèixer; ser part d’ell menjant alguna cosa d’allà i anant a parlar amb la Yubaba, la cap dels banys termals, per demanar feina. Aquesta li canviarà el nom, de Chihiro a Sen. És paradoxal veure com per poder escapar d’aquell món n’haurà de formar part, exposant-se al perill de perdre’s a ella mateixa.

Un altre punt clau en la recuperació de la memòria de la Chihiro és l’escena en què en Haku, el noi que l’ajuda, li retorna d’amagat la roba que va haver d’entregar al començar a treballar als banys termals. Dins de la roba, troba una targeta d’aniversari on hi ha escrit el nom de Chihiro. “No lo pierdas (el nombre), es tuyo”. La Chihiro ja en aquell moment no el recordava; per poc es converteix en Sen per sempre. De fet en Haku, pel fet de no recordar el seu nom, no pot escapar per tornar a casa i és retingut en aquell món.

Una altra de les moltes metàfores la trobem cap a la meitat de la pel·lícula, on la Chihiro decideix anar a solucionar un tema amb una altra bruixa (germana de la Yubaba). Per a poder anar-hi ha d’agafar un tren, però “sólo hay un tren de ida”. A aquest tren tan sols pugen ombres; personatges sense identitat que qui sap si tenen un rumb fix o marxen, condemnades a ser oblidades per sempre.

Relacionat amb la memòria, quan la Chihiro arriba a casa de la bruixa, li diu:

- Tengo la sensación de que Haku y yo nos conocimos hace mucho.

- En ese caso es fácil; nada de lo que sucede se olvida jamás, aunque tu no puedas recordarlo.

Tot seguit d’això, la Chihiro recorda de què coneix en Haku: es van conèixer fa molt de temps i, de fet, recorda el seu nom. Quan li diu, en Haku li contesta “Gracias. Ahora que he recuperado mi nombre, estoy bien”. El fet de recordar el seu nom el desperta, i li dóna el codi per a poder recuperar la seva identitat i la seva memòria.

Finalment, quan la Chihiro aconsegueix tornar al seu món, és com si res no hagués passat, i l’únic moment que indica que ha estat real és quan brilla la goma del cabell, un objecte material de l’altre món. El voltant no ha canviat, però interiorment ha fet un viatge, una metamorfosi. En la lluita per recuperar la seva identitat en va forjant una de més evolucionada, i aquesta es torna a lligar amb el seu passat. I és precisament a això al que remet el nom del film, “El viaje de Chihiro”, i no pas simplement el viatge que emprèn al món dels déus.

Danae López Iniesta