martes, 20 de abril de 2010

Callejeros, de Cuatro.

“Callejeros, de Cuatro”


Callejeros és un programa de reportatges i documentals urbans, en el que es mostra clarament com viuen moltes persones d´aquest país exposant problemes com la infravivenda, els sense sostre, vida en barris marginals, urbanitzacions i cases de luxe...

Aquest programa s´ha convertit en un referent de la televisió nacional gràcies al fet de fer protagonista a la verdadera realitat del que es troben gravant. Fins i tot, aquest programa renuncia als descansos estivals per tal de poder captar les millors imatges per al programa durant aquesta època.

Crec que el fet que ha portat a l´èxit aquest programa ha estat la manera de donar a conèixer els diferents modes d´entendre la vida mitjançant personatges realment sorprenents, sovint de col·lectius desfavorits per tal de conèixer la seva autèntica dimensió.

Tals han estat els seus reconeixements que van ser galardonats amb el premi al millor programa de televisió de la categoria “actual”, per ser el programa amb el producte que millor refleza la realitat.

El programa va veure la llum al novembre de 2005 amb històries que podem dir que han penetrat en la memòria de tots nosaltres. Qui no recorda a Ramón de Pitis o a la veïna de València?

Doncs bé, aquest programa ha tingut el mèrit de publicar històries de personatges que molts coneixem com és el cas de Ramón de Pitis, ex-presidiari després de cumplir 27 anys de condemna per atracar a més de 60 bancs. Fixeu-vos la forta importància social i impacte d´aquest programa que aquest home ha passat de ser perseguit per la policia a que aquests el parin per fer-se una foto amb ell, o per exemple tenir club de fans, que les seves frases hagin penetrat en l´argot popular...

L´èxit del programa ha estat de tals dimensions que fins i tot, al cumplir els 200 programes de Callejeros, es va deixar realitzar una votació al públic per a que poguessin tornar a visualitzar els seus reportatges preferits. És sorprenent que en mig de totes les situacions de misèria que el programa ha difòs, el públic va qualificar com a guanyadors de les votacions el capítol anomenat “Cases de rics”.


Quant estaries disposat a pagar per mantenir relacions amb una prostituta de luxe? Què estaries disposat a fer per ser famós? Aquestes només són dues de les moltes preguntes que Callejeros han formulat mitjançant els seus reportatges.

És realment sorprenent com el programa dóna a conèixer una realitat social molt próxima, però que sovint és desconeguda.
En el primer cas, la prostitució mou grans quantitats de diners en el nostre país, però i la prostitució de luxe?
Les “escorts” o prostitutes d´alt sttanding són models, estudiants... que ofereixen companyia i sexe a canvi de grans quantitats de diners sorprenents, que poden occil·lar entre 200 i 1500€ l´hora.
És trist que un programa de televisió ens hagi de donar a conèixer aspectes de la nostra societat que desconeixem. A Espanya més de 300.000 dones exerceixen la prostitució.

Aquest fet sovint va lligat amb les dones que es troben al carrer, sovint amb drames al darrere com les drogues, el joc, l´alcohol.


Un dels fets que crec convenient destacar en aquest programa és donar a conèixer altres factors que poc a poc van incrementant més en la societat i que cada cop avancen de manera més ràpida. Crec que és bo que ho donin a conèixer, encara que s´hagi de fer mitjançant televisió per tal d´assegurar-se que arribi a un nombre de persones considerables.

Com abans hem dit, amb reportatges i documentals d´aquest tipus, ens arribem a formular diverses preguntes. Sovint ens podem preguntar, que seriem capaços de fer per tal de ser famosos?
És molt bona la manera en que aquest grup va respondre a aquesta pregunta mitjançant una sèrie d´investigacions i seguidament, formulant conclusions.
Les persones famoses afirmen que la fama costa d´aconseguir, però que avui en dia existeix el perill de fer-se famós gràcies al fet d´haver-te fet un forat en el món dels “frikis”.
Aquest fet em porta a preguntar, serà una nova manera de guanyar-se la vida en èpoques de crisis?

Ara bé, si ens detenim a analitzar els documentals i reportatges en si, podem identificar la feina de Callejeros dins de la modalitat de reportatge d´interès humà i dins de la modalitat de documental d´observació.
Primerament, es tracta d´un reportatge d´interès humà ja que estan dotats d´objectivitat i transparència. Aquests es troben centrats en una persona o en una col·lectivitat, donant rellevància al seu mode de vida.
Podem identificar clarament una utilització de la narració (com per exemple la veu en off), és creatiu i profund i finalment, molt real.

Mentre que afirmem que pertany a la classificació com a documental d´observació a causa d´haver filmat esdeveniments tal i com tenen lloc en la realitat.



Pensem, la nostra societat és realment el que ha donat a conèixer Callejeros durant aquest 200 programes? Qualsevol de nosaltres pot ser algun dia protagonista d´un capítol d´aquest programa?
En aquesta societat d´avui en dia qui sap, tot pot ser possible!



· Adjunto uns dels vídeos de Callejeros més vist, sobre el tràfic, les imprudències, les multes imposades...

ELSA PAGÈS VERA

2 comentarios:

  1. Vigila, Elsa, perquè Callejeros ni molt menys s'inclouria dins de la modalitat d'observació! Pensa que els reporters tenen aquí un gran protagonisme i que també hi apareixen moltíssimes entrevistes! Del teu comentari trobo a faltar un anàlisi més acurat de COM es planteja a Callejeros plasmar aquesta realitat de la què parles.
    Per mi (però és la meva opinió) ratlla en molts moments la morbositat i el sensacionalisme, especialment pel tipus de reporters que hi apareixen... Això sí, els premis i l'èxit d'audiència no els hi treu ningú.
    No sé què penseu els altres.
    Salutacions,

    Laia Quílez

    ResponderEliminar
  2. Tens raó Laia, he confós una mica la modalitat de documental. Jo l´havia classificat en el sentit de que el reporter no apareix en el documental (parlant d´imatges, que hi apareix físicament normalment) però si que parla i interactua amb totes les persones que van visitar.

    També estic d´acord amb que ratlli la morbositat i el sensacionalisme.

    Gràcies per la correcció, hi estic d´acord.

    Elsa

    ResponderEliminar