«Gloriosa[...]Creada para conquistar los corazones, mentes, libros de historia y marcas taquilleras, la película -la más cara de la historia-, es gloriosa, simple y felizmente alocada.[...](Cameron) no ha cambiado el cine, pero con gente azul y flora rosa ha confirmado que es maravilloso.»

Manohla Dargis (The New York Times)

Aquesta és, des del meu punt de vista, la definició, redactada per un crític de cine, més encertada d’aquesta pel·lícula. Avatar, film més car de la historia del cinema (va costar 237 milions de dolars), va ser nominada a 9 Oscars: millor pel·lícula, millor director, millor muntatge, millor banda sonora, millor so, millor edició de so, millor fotografia, millor direcció d’art i millors efectes visuals. Finalment només va obtenir el premi de les tres últimes nominacions esmentades.

La pel·lícula de James Cameron, introduïda dins del àmbit de ciència ficció, és ambientada a l’any 2154, on a Pandora, una raça anomenada na’vi gaudeix d’estar vivint al seu poble situat al voltant d’un arbre que amaga una gran quantitat d’un mineral, el unobtainium, molt cotitzat i que provocaria l’eliminació dels problemes energètics de la terra. Aquesta és la raó per la qual els humans van a parar al territori dels na’vi, amb el desig d’arravatar aquest material als indígenes, encara que això signifiqui acabar amb aquella espècie. Jake Sully, un ex militar que quedà paraplègic, ha de substituir al seu germà bessó, a causa d’un accident que li provocaria la mort, en el programa Avatar, experiment caracteritzat en la transportació de la ment dels subjectes en cossos artificials i idèntics als na’vi, fou iniciat perquè els humans puguin comunicar-se amb els habitants de Pandora. Paral·lelament, el coronel Quarithc, cap de defensa de la base humana, convenç a Jake per a que li proporcioni informació sobre els natius, ja que aquesta li és prohibida des dels científics. Inicialment, el protagonista accepta aquesta missió, però a causa del seu enamorament amb una nativa, Neytiri, veient la possibilitat que té d’iniciar una nova vida, en un nou cos que li permet caminar normalment, i descobrint que la única manera de que els na’vi abandonin el seu habitat és mitjançant el conflicte armat, Jake haurà de decidir si trair a la seva raça, o ajudar-los destruint el habitat dels na’vi.

Tothom que hagi vist Avatar i que li hagi quedat la trama clara, haurà pogut descobrir que a més de la història en si, el relat romàntic entre Jake i Neytiri, i el progrés normal de qualsevol història amb un inici, un desenvolupament, i un final, en aquest cas prou feliç, aquesta pel·lícula parla d’altres temes molt més importants, que per molt que hagin estat traslladats a un altre planeta, es poden trobar fàcilment en el nostre. Entre ells podríem trobar el problema ecològic, la poca cura que té l’ésser humà en cuidar l’ecosistema si gràcies a la seva destrucció pot provocar un descobriment que serà usat per uns pocs; la facilitat que té l’home per utilitzar les seves armes en favor del imperialisme i la destrucció d’un territori exterior al seu propi. A més, es tracten altres temes de gran importància, com són les creences religioses, on els na’vi confien fins a l’últim moment en el seu déu i estan disposats a morir per ell i per la salvació del seu poblat, situat al voltant de “Árbol Madre”, tot i veure que el seu armament és infinitament inferior al dels humans. Finalment també trobem la clàssica història de l’heroi, protagonitzada per l’humà Jake, que acceptarà trair a les seves arrels, per tal de salvar al poble inferior convertint-se en un nou heroi.

James Cameron va explicar que les seves fonts d’inspiració per tal d’escriure aquesta novel·la són, entre altres, els llibres de ciència ficció que llegí quan era jove, com per exemple els de John Carter, escrits per Edgar Rice Burroughs. També digué que s’inspirà en temes de At Pay in the Fields of the Lord i The Emerald Forest, on es mostren enfrontaments entre cultures i civilitzacions. La història del protagonista és similar a la que succeeix a Dances with Wolves, on un soldat passa a trobar-se immers dins de la cultura que en un principi volia destruir.

Carles X. Andreu Pardo