Els mitjans de comunicació recorren incessantment al seu poder de difusió, utilitzant la tècnica de la repetició per a una millor captació i memorització del major nombre de persones possibles. En el camp de la comunicació utilitzen el poder de la imatge d'una manera incessant, ja que la manera d'actuar i pensar de les persones està condicionada per la imatge.
Hi ha gent que opina que no vivim en una societat masclista i que la dona està en igualtat total amb l'home, però això no és així, i una eina amb la qual podem verificar aquest fet és la publicitat, ja que és la qual mes ataca a la dona creant estereotips en la societat i presentant-la com un mer objecte sexual. A més, aquesta ens bombardeja amb anuncis degradants de la dona, el que fa que es modeli la nostra visió de la realitat la qual afecta d'una manera o altra a cada individu de la societat a causa de la gran expansió que tenen els mitjans.
En els nostres temps la televisió juga un paper importantíssim en l'establiment d'estereotips, especialment de gènere (o sexe), ja que té el potencial de crear valors socials i exercir influència en les persones perquè ofereix definicions, presenta models, i pot ser un exponent de canvis. Dintre dels múltiples estereotips que ens ofereix està el de la dona ideal que, a través dels anuncis comercials, mostra a una dona feliç, espontània, intel·ligent, respectable, socialment acceptable, desitjable i influent. No contradiuen el que se'ls diu, és complaent, servicial, atenta, etc. Físicament és prima, amb el cos perfecte i faccions clàssiques, bella.
Per tant, aquesta imatge de la dona ideal ha estat de gran impacte, ja que ha augmentat la insatisfacció d'algunes dones pel seu cos.
Les dones més joves apareixen com objecte sexual en el qual aplica tot l'esmenat en el paràgraf anterior. Les dones adultes apareixen en els anuncis com mestressa, mare, treballadora, sàvia (pel que fa als assumptes de la llar), pacient, bonica, etc. D'aquesta forma els estereotips que existeixen sobre la dona són transmesos dia a dia per televisió i s'encarreguen d'accentuar uns trets negatius que no representen el que és el gènere femení, excepte en la ment dels barons que perpetuen com una mica natural aquests estereotips. Exemple d'això són els comercials de detergents, menjar i altres articles d'ús familiar els quals presenten a la dona com la típica mestressa, feble, indefensa, depenent (d'un home), delicada i sensible. Per la seva banda els venedors de begudes alcohòliques i cigarret, per exemple, utilitzen la imatge de la dona bella, prima, eternament jove, seductora, i ximple, la qual aparenta no tenir un cervell propi.
És important aclarir que totes aquestes característiques són falses representacions del que és una dona, però lamentablement la majoria de les dones accepten aquesta imatge que donada mitjançant els mitjans de comunicació com la imatge que han de projectar. El pitjor d'aquesta situació és que a causa de la gran importància que li donen a complir amb les exigències del motlle perfecte ja establert, la seva autoestima es veu en ocasions seriosament afectada al comparar la seva veritable imatge amb la imatge idealitzada projectada pels comercials i a l'adonar-se de la gran diferència existent. Per a aquesta dona els mitjans de comunicació són l'arrel de la inconformitat i inseguretat experimentades en la seva vida. Tota aquesta insatisfacció pot dur a la dona a desenvolupar desordres en el seu cos i ment.
D'altra banda està la dona intel·ligent, forta, capaç i segura de si mateixa que es rebel·la contra aquests estereotips i no permet que els mitjans de comunicació afectin la seva autoestima, ni confiança en si mateixa. Aquest tipus de dona està conforme i satisfeta amb el que és i no sent la necessitat ni la pressió d'entrar en el motlle perfecte.
Per tant, la publicitat transmet un model en el qual la dona només es valora per la seva bellesa i per la seva potència sexual i que solament val per a cridar l'atenció de l'home. Aquesta presència d'una dona perfecta crea estereotips sobre la dona en la societat, la qual cosa és un factor negatiu perquè aquestes dones només representen la ficció del món de la publicitat, no la realitat de la societat.
Per tant, hem d'estar conscients, per a no deixar-nos ensabonar-nos per la publicitat i els seus mètodes i mirar més al món real, on la imperfecció és una característica dominant.
Anna Muñoz Granados
Volia comentar un altre àmbit on, sovint, també trobem publicitat sexista: és el cas dels anuncis de joguets.
ResponderEliminarPer exemple, podriem parlar dels anuncies de Barbie. Sovint en aquests tipus d'anuncis els adjectius que s'utilitzen són en femení, descartant qualsevol possibilitat que un nen s'hi senti identificat. A més, el color predominant sempre és el rosa: color popularment associat amb la feminitat. Per què, doncs, no hi ha colors blaus o verds, els quals tindrien un significat oposat? És que els nens, en masculí, no poden ser compradors d’aquesta joguina? I el mateix passa en els homòlegs masculins com els d'Action Man, que només cal veure'n el nom.
En definitiva, crec que el sexisme en aquests tipus d'anuncis és molt greu, ja que s'està educant als nens i nenes consumidors dels anuncis d'una forma molt sexista, que desenvoluparan en el futur. O aquesta és la meva opinió! ;)
Isaura Sotoca Fuguet.
Anna,
ResponderEliminarHas fet una entrada molt interessant i necessària. De totes maneres, si haguéssis posat exemples concrets, hagués estat perfecte.
Tens tota la raó amb el què comentes. De fet, podem considerar la publicitat com una màquina de crear estereotips, i els estereotips, com el seu nom indica, no reflecteixen la diversitat que trobem en el món real.
És curiós veure, per altra banda, com aquesta presentació de la "dona ideal" arriba a la seva màxima expressió en aquells anuncis on, per anunciar una crema anti-arrugues o un producte per predre pes, s'utilitzen dones que ni tenen arrugues ni tenen sobrepes... Tota una contradicció que, tanmateix, deu funcionar...
Salutacions
Laia Quílez
És molt interessant l'aportació de l'Anna i estic completament d'acord amb ella, però m'agradaria donar-li un altre punt de vista al comentari.
ResponderEliminarEn l'assignatura de Teories de la Comunicació del quatrimestre passat, jo juntament amb alguns companys més de classe vam realitzar un treball referit a un text de Goffman: "La ritualización de la femineidad".
Aquest text analitza la figura de la dona en la publicitat (concretament en la fotografia) i és per això que m'he sentit "obligada" a participar en aquesta entrada. Primerament parla del concepte de ritualització en primer grau, és a dir, la realitat que es reflexa en la societat. I en segon lloc, de la ritualització en segon grau, és a dir, la hiperritualització, concepte que ell mateix introdueix i que es refereix a la realitat que es reflexa en la publicitat.
Amb tot això, el que vol dir és que la pròpia societat actúa segons uns estereotips marcats (conscient o inconscientment) per la pròpia societat i que alhora, la publicitat exagera encara més aquests rituals, per tant, es dóna lloc aquesta comentada anteriorment "hiperritualització".
En part, estic d'acord amb el pensament de Goffman i crec que ningú hem negarà que la pròpia societat està ritualitzada; només cal que pensem en una situació com la d'estar amb la teva parella, en la que tu tens "arrelat" que el més normal és donar-li la mà,etc. i com aquesta situació n'hi ha moltes més. Així doncs, la publicitat encara exagera més aquestes ritualitzacions i es dóna lloc als diversos estereotips, els quals són molt més apreciables en la figura de la dona.
Així doncs, penso que és "el bucle sin fin", per dir-ho d'alguna manera, ja que la publicitat influeix en la manera d'actuar de les persones i en aquesta ritualització de la societat, i alhora, la publicitat al basar-se en les conductes de les persones encara ho exagera més.
Amb tot això faig un repàs del que crec que succeeix actualment en la societat i tenim molts indicis per comprovar-ho, i no m'agradaria que es pensés que estic d'acord a aquesta mena d'estereotips perquè no ho estic i penso que poden portar a la degradació de la societat.
Petons
Ada Navarro Puche
Hola!
ResponderEliminarM'agradaria dir, primer que res, que la publicitat no anuncia res que cregui que no es vendrà, és a dir, és normal que aprofiti aquells aspectes o fets socials que sap que criden l’atenció, com ara el sexe i erotisme. No obstant, no vull dir amb això que trobi bé la perspectiva en què la publicitat presenta la dona, eh! No ens confonem...
Al que em refereixo és que la societat està acostumada a veure la dona com un objecte sexual, que no és capaç de prendre decisions pròpies i que depèn únicament i exclusiva de l’home. M’explico: la societat en què vivim encara manté una certa mentalitat arcaica respecte al paper de la dona i l’home en les situacions quotidianes. Per tant, crec que el que expressen els anuncis no se’n va de tant del que és real, encara que, com ja es sap, els publicistes tenen aquesta tendència a la ritualització de la que parla Ada i per tant, tendeixen a exagerar la realitat.
Crec que la publicitat fa aquesta interpretació de la realitat perquè nosaltres volem, és a dir, perquè encara que la societat hagi canviat i també la funció de la dona en ella, la situació no s’exterioritza públicament. Gairebé cap anunci s’atreveix a anar en contra d’aquests estereotips establerts envers la dona...I personalment, això és humiliant; una pena ja que ara més que mai, tots sabem que la dona és més que autosuficient i independent!
Un beseeeeeet!
CRISTINA REVERTÉ ROMERO