Rise Against- Player of the refugee

El videoclip és una forma d’art dinàmic en la que lo visual i lo musical es combinen aconseguint una interacció entre les dues parts. Sorgí gràcies a la MTV i es convertí ràpidament en una de les innovacions en la història de la televisió. Apareix com la encarnació del discurs postmodern després de la mort de l’avantguarda, incorporant elements de vídeo experimental, el videoart i l’animació dintre d’un format comercialment viable.

Bé, després de donar algunes nocions bàsiques sobre la història del videoclip comencem amb l’anàlisi d’un d’ells: es tracta del videoclip d’un grup nord-americà de rock punk anomenat Rise Against. La cançó amb la que saltaren a l’èxit, Player of the refugee, pertany a l’àlbum The Sufferer & the Witness i és la que tenim a continuació.

La lletra és un crit a la llibertat, a que caigui el ridícul patriotisme nord-americà, que es posi fi a la hostilitat racial i que es comprengui la duresa que hi ha darrera del fet de deixar la teva llar en recerca d’una vida millor.

Respecte a la part visual del videoclip ens centrem sobretot en l’escenari en el que es desenvolupa l’acció, el qual no té res a veure (en un primer moment) amb la lletra de la cançó. El cantant inicia la seva entrada en escena entrant a un grans magatzems de nit com un lladre i comença la cançó cantant-li a una màquina dispensadora de refresc s, com una metàfora que ens explica que allò que ell diu no interessa a ningú, és a dir, és com parlar en la paret o (en aquest cas) en una màquina.

A mesura que s’apropa la tornada de la cançó se’ns mostra amb claredat el lloc on els integrants del grup canten (fins a aquell moment estava tot a fosques i només podies fer-te una lleugera idea) ja que s’encenen els llums. Seguidament es veuen els membres recorrent els passadissos i ens trobem amb la contínua visió de la imatge de la bandera dels Estats Units, això es deu a que Rise Against mostra en tots el seus clips i cançons la seva animadversió contra el govern i la cultura nord-americana, i aprofita per criticar-la. Així doncs, la bandera ens serveix per a que ens situem i sabem a qui va dirigia la seva crítica.

Després et vas fent una idea de cap a on gira la trama del videoclip gràcies a les imatges d’objectes en les quals s’aplica el zoom per tal de poder canviar l’escenari sense que ens donem compte i transportar-nos a un escenari completament diferent que ens fa al•lusió al país de on provenen els objectes i que es converteixen en el centre del videoclip. La dinàmica es la mateixa amb diferents objectes de diferent procedència i ensenyant-nos als homes i nens que són els que els fabriquen o els empaqueten. Aquest objectes tenen importància ja que el videoclip (tot i que s’allunya una mica del tema de la cançó) és una crítica cap al comerç americà, el qual amb el seu patriotisme es capfica en fer creure que els productes són americans quan en realitat no ho són i han sigut creats amb mà d’obra barata i fins i tot infantil.

Un altre aspecte a comentar que no s’aprecia a primera vista és que el guitarrista toca en casi tot moment al sector de les tapes de vàter, intentant explicar que el sistema americà és literalment “una merda”.

Al desenllaç del videoclip els membres del grup trenquen alguns objectes de la botiga com intentant trencar amb la gran mentida que sustenta el sistema americà: el seu imperialisme i ridícul patriotisme.

Finalment, a la fi del videoclip es veu escrit en roba i demés objectes “fair trade” que significa comerç just com una lliçó del vídeo i com a missatge final.