Alguns exemples de videoclips postmoderns

Hola a tots!

Després de llegir els vostres post em disposo a fer el meu. L'altre dia, quan el grup 1A va fer la presentació del seu treball sobre el videoclip postmodern, vaig pensar en exemples de videoclips que recordés, ja fos per la seva estètica o perquè la cançó m'agradés. Al final de l'exposició, ens van ensenyar un videoclip fet per Michel Gondry del grup Radiohead, i en veure'l vaig pensar immediatament en el videoclip de la cançó Fireflies de Owl City ja que la primera part del videoclip de Radiohead, té un gran nombre de semblances estètiques amb el videoclip de Owl City, de manera que per extensió aquest últim també el podem considerar un videoclip postmodern.(enllaç al videoclip: http://www.youtube.com/watch?v=psuRGfAaju4)

Si fem un anàlisi bastant superficial veiem com en tot el videoclip les joguines que hi ha a l'habitació és mouen al ritme de la música que, està tocada amb un teclat que també ens dóna l'impressió de ser de joguina. Aquest recurs ja ha estat utilitzat en altres videoclips i és bastant característic dels videoclips postmoderns. A la vegada, tot el joc de moviments i de llums serveix per recrear un món oníric, tema molt recurrent també en aquest tipus de videoclips.

Cal destacar que el títol de la cançó, Fireflies, significa cuques de llum, de manera que tot aquest joc de llums és una referència al títol de la cançó. Com a curiositat, el cantant d'aquest grup i compositor de la cançó, pateix insomni i durant les nits que es passava en vetlla aprofitava per compondre les cançons del seu àlbum de debut. Així doncs, el seu primer single és un homenatge al que li suposaven aquest nits, i el nom del grup Owl City, que ho podem traduir per la Ciutat del Mussol, també. Per tant, la utilització del món oníric, un recurs que primer es va utilitzar en el surrealisme i ara pren força en la postmodernitat, en aquest grup s'utilitza fins a l'extrem.

Per altra banda, i ja que estem parlant de la postmodernitat, hi ha un videoclip que mostra de manera molt clara el que vam comentar de la hiperrealitat en les realitats virtuals. El videoclip és Brick by boring brick de Paramore (Enllaç al videoclip: http://www.youtube.com/watch?v=A63VwWz1ij0&feature=fvst) En ell podem veure moltes característiques típiques de la postmodernitat, com per exemple la utilització de diferents estils a l'hora de fer-lo. Així doncs, la combinació de la música punk amb l'estètica típica d'un conte de fades que s'acaba convertint en un de terror, amb imatges que recorden molt a l'expresionisme alemany, i les construccions dels edificis que són d'estil gòtic ens mostren la predilecció de la postmodernitat per fer un pastitx d'estil i crear-ne un de nou.

Ens veiem a classe

Anna Ferran Balsells