EL FENÒMEN LITERARI CONVERTIT EN PEL•LÍCULA DE MASSES

<<>>


Vull parlar de la Trilogia Millennium, un conjunt de tres volums que ja no sonen estranys a ningú. Aquesta trilogia de l’autor Stieg Larsson ha tingut molt d’èxit igual que Harry Potter, el Señor de los Anillos o Crepúsculo. Des que va començar la saga ha tingut molt d’èxit i s’ha convertit en un bestseller ,a diferència de la resta ,no ha estat una producció nord-americana sinó sueca. Ha tingut una molt bona acceptació pel públic i, la particularitat que té és que el primer volum va començar amb molta força igual que el tercer a diferència del segon que era més fluix i tenia trossos molt “empalagosos” però sempre et quedava la intriga i la voluntat de seguir llegint per poder acabar de connectar els fils que t’havien quedat oberts. És una història plena de mentides encobertes, reflexions morals i violència desmentida per part d’aquells que no estimen a les dones.


El primer volum: Els homes que no estimaven a les dones, va començar amb molta força i, va fer que molts lectors s’hi enganxessin. Vaig trobar molt interessant l’enllaç dels tres llibres ja que, fins que no t’has llegit el tercer no lligues tots els successos ja que quan acabes el primer volum et queden moltes preguntes i, t’animes a seguir amb el segon i amb el tercer. Em va agradar el plantejament de l’escriptor ja que el primer contacte que tens amb el llibre et crea un misteri que fa que no puguis deixar el llibre ni un segon. Trobo que tracta sobre temes quotidians i molt adequats com: la violència de gènere o més ben dit, tortura cap a les dones que practica el Martin Vanger pel simple fet de repetir el que feia el seu pare i, de venjança cap a la seva germana. També dóna la visió del “periodista super-heroi” que a través de fer un periodisme d’investigació aconsegueix desencadenar les veritats dels fets juntament amb l’ajuda de la hacker Lisbeth.
Un cop vista l’expectació que tenia el llibre, van decidir fer la pel•lícula: com la majoria de pel•lícules que estan basades en un llibre, quan es fa el film és criticat perquè no inclouen els trossos més impactants o, es deixen el final per resoldre. En la primera pel•lícula de la trilogia, vaig trobar que perdia molt en comparació el llibre ja que, la lectura era molt descriptiva i, sovint, emmarcaven molt els personatges i n’exposaven els sentiments i això fa que et creïs una imatge del protagonista. Quan vaig veure la pel•lícula vaig quedar molt decebuda perquè els dos protagonistes tenien una cara totalment diferent a les expectatives que jo imaginava i, eren totalment diferents a les imatges que m’havia creat. Suposo que això acostuma a passar en la majoria de pel•lícules però mai abans havia sentit aquesta decepció. Em pregunto que per què quan fan una pel•lícula trien personatges que no corresponen amb el que un espera. No puc fer crítiques de la segona i tercera pel•lícules perquè encara no he tingut el moment de veure-les però crec que seguiré tenint igualment la decepció.

Vull fer esment del títol de cada volum, crec que són títols que diuen molt de sí i que només els entens si el llegeixes. Dir que els títols dels tres volums fan referència a aspectes de la vida de Lisbeth Salander ja que ella n’és la protagonista.
Els homes que no estimaven a les dones

Considero que el títol d’aquest primer volum és contundent i, no saps ben bé què trobaràs; es titula així perquè hi és present l’episodi en què Martin Vanger viola i tortura a la seva mare, germana i a prostitutes que troba. Té una sala habilitada al soterrani de casa seva on les viola, les lliga en una cadira perquè es facin a la idea que van a morir, les mata i, finalment les trosseja i en guarda un tros. Aquí trobem tot un conjunt de sentiments de desesperació on, amb el títol vol plasmar que Martin no estima a les dones i, les considera a totes com a objectes sexuals sense racionalitzar ni tenir en compte que perquè hagi tingut una mala experiència amb una dona totes hagin de ser igual. Aquí també fa referència a les violacions de la mare de la Lisbeth provocades pel seu pare.
La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina

L’escena que representa és molt dura ja que Lisbeth té una vida molt complicada perquè se la tracta de persona retrassada, però no és així perquè és molt intel•ligent. El seu pare va violar a la seva mare i, ella se n’assabenta temps més tard, carregada de ràbia va a veure’l per plantar-li cara però sempre han tingut mala relació. Finalment, el títol del llibre representa l’escena que Lisbeth vol matar al seu pare per tal d’eliminar tot el mal que els ha provocat i ho fa tirant un bidó de gasolina al cotxe on hi ha el seu pare i, encenent-lo amb un llumí, però no mor aquí.
La reina al palau dels corrents d’aire

Aquí és el desenvolupament de l’acció i és quan a Lisbeth se l’acusa de l’assassinat d’uns periodistes que treballaven a la revista Millennium únicament per la seva aparença fisica i per la seva manera de ser. S’anomena així, perquè després de tots els maldecaps aconsegueix sortir-se’n de tot.


Laia Bové Palau