DOBLE O NADA

Hola bona nit,

Després d'haver estat llegint bastantes de les entrades publicades i d'haver comentat en alguna d'elles, estic aquí, intentant redactar-ne una que us sembli d'interès o simplement que no us desagradi.
Porto uns dies pensant en què comentar, més ben dit, sobre què comentar i vaig pensar que un anunci seria interessant. A partir d'aquí m'he plantejat escollir un dels tants anuncis de televisió que cada dia passen per davant dels nostres ulls i que no són pocs.
He escollit el següent anunci de Voll-Damm que no fa molt vaig veure per primera vegada a la televisió, aquí està l'enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=H7Ip3jE7oF4

Imagino que la major part de vosaltres ja l'haureu vist algun cop i m'agradaria explicar-me perquè l'he escollit; la raó és molt simple i és que portava molt de temps agafant l'anunci a mitges i m'havia cridat l'atenció des del primer dia, així doncs, el dia que el vaig poder veure sencer em va acabar d'agradar encara més del que ja m'agradava.

L'anunci es basa en els problemes de parella pels quals un home i una dona acaben la seva relació. Aquest, comença amb la fugida de casa per part d'ella i continua amb un seguit de seqüències que intenten explicar el perquè del disgut d'ella en la parella i que l'home suposadament no enten.
M'agradaria comentar diverses coses sobre l'anunci:
En primer lloc em sembla molt interessant la manera d'afrontar els diversos motius, és a dir la temàtica, ja que ho fa amb un humor molt característic, que podríem definir com a sarcàstic. M'explico, l'anunci juga amb el concepte "normal", que tot i que per a cada persona es situa en un lloc diferent, la societat aporta un paper clau en inculcarte'l (estereotips potser?!) i dóna per fet que a l'hora d'entendre l'anunci tu partiràs d'aquests criteris que la pròpia societat estableix com a "normals". Així doncs, la gràcia està en que pressumptament tu entendràs l'anunci com "l'hauries" d'entendre partint de les bases normals i el protagonista t'ho planteja desde el seu grau de normalitat. Tot això es comprova al final de l'anunci quan ell diu "[...]no entiendo qué pasó, desde el primer día se lo dejé todo muy claro." Crec que aquest és el motiu perquè m'agrada aquest anunci. No hem d'oblidar que durant aquest, l'home va vestit amb americana i corbata. Graciós no creieu?
Un altre aspecte que m'agradaria comentar és que com en molts altres anuncis de Voll-Damm, en aquest tampoc li manca el lema "doble o nada" que associem a aquesta cervesa. El lema prové de la seva elaboració ja que té doble malta, per tant juga amb aquestes claus d'associació, tàctiques del llenguatge publicitari.
L'àudio també forma part de les peculiaritats d'aquest anunci ja que com a banda sonora tenim la canço "Common people" de Pulp, s'escolta la veu en off del protagonista i de so en directe, solament podem escoltar els talons de la dona al marxar, el cop de porta que coincideix amb el moment en el que ell es posa la màniga de l'americana i quan el gos grunyeix. Aquest conjunt de moments són els que li donen dinamisme a l'anunci; un altre moment en el que es produeix això, però sense so en directe, és al final quan la boxejadora li pega al sac a la vegada que es sent l'últim cop de bateria.
Seguidament també voldria parlar-vos d'una cosa que m'ha cridat l'atenció - i que mai abans me l'havia cridat, degut a que no em fixava en segons quins detalls - i és l'aparició d'imatges d'arxiu i concretament en blanc i negre quan fa al·lusió a "las películas normales". En una de les seqüències ("ambiente de trabajo normal"), la imatge apareix en sèpia, així doncs, està jugant amb l'experiència, la creativitat i l'enginy.
I finalment, com en cada anunci, la clau de l'èxit està en que et provoqui algun sentiment ja que les tècniques publicitàries es basen en això, la persuació i la seducció per tal d'arribar a tu. Una de les moltes maneres és utilitzant protagonistes d'edats similars al públic al qual va dirigit. En aquest cas, trobo que no va dirigit a cap edat concreta (exceptuant els menors d'edat) i que l'essència de l'anunci recau en interpretar les situacions segons la teva normalitat, arriesgar i sentir-te a gust amb tu mateix. Tot i l'acció i activitat que predomina durant tot l'anunci, al final apareix assegut en una butaca, relaxat i bebent-se una Voll-damm.

La idea que a mi m'ha transmès (i a cadascú segurament li transmetrà coses diverses) és "o lo normal o nada", és a dir, o el que tu vols o res més.
Crec que aquest anunci ha aconseguit el que es proposava, al menys, deixar-te una mica descol·locat i cridar l'atenció, o al menys a mi sí.

ADA NAVARRO PUCHE