Reservoir Dogs va ser la primera gran producció dirigida pel sensacional Quentin Tarantino, un dels cineastes postmoderns amb més estil propi d’aquest segle XXI.
La pel•lícula és de l’any 1992, i ha esdevingut imprescindible per als seguidors del cinema independent. S’endinsa en una història de gàngsters com només Tarantino podria tractar-la. La trama es desenvolupa al voltant de sis homes que no es coneixen entre ells i que són contractats per Joe Cabot(Lawrence Tierney) i el seu fill Eddie ( Chris Penn), per participar en un robatori de joies. Per protegir les seves identitats, els sis lladres adopten cadascun el nom d’un color: Mr Blonde (Michael Madsen), Mr Brown (Tarantino), Mr White ( Harvey Keitel), Mr Blue (Eddie Bunker), Mr Pink (Steve Buscemi, guanyador d’un oscar per aquest paper) i per últim Mr Orange (Tim Roth). El robatori no surt com havien planejat, la policia es presenta per sorpresa i la cosa es complica sèriament, fins al punt que tots comencen a sospitar que un d’ells és un informant de la policia.
És un film carregat de violència verbal i física, flashbacks molt ben introduïts per anar narrant la història de cada personatge, combinació de plànols i colors impactants, sempre envoltats amb un subtil to humorístic i uns diàlegs enginyosos, sorgits de la mà del propi Tarantino. Aquest estil es podria catalogar seguint la línia de les pel•lícules de sèrie B dels anys 70, des de els Spaguetti Westerns fins a les pel•lícules japoneses de terror. Tal i com classifica Tarantino les seves obres, Reservoir Dogs entraria en la classe de pel•lícules “més reals que els món real”, junt amb Pulp Fiction, separant el món real del món de la pel•lícula.
Una característica de Tarantino és que en moltes dels seus films acostuma a tenir amb un paper secundari, aquest és un clar exemple ja que fa el paper de Mr Brown. El veiem també actuant a Pulp Fiction o Jackie Brown.
Pel que fa a l’aspecte musical, m’agradaria destacar la minuciositat amb la que Tarantino escull les bandes sonores de les seves pelis, i ha demostrat que té un gust exquisit es quant a això, recordant temes dels 60 i 70, com Stealers Wheel, Harry Nilsson o Blue Swede. Amb això es veu un clar homenatge a la cultura pop. A més, Tarantino és un gran fan d’Elvis Presley, i en molts dels seus guions fa referències al rei del rock’n roll, com Pulp Fiction o Amor a boca de canó.
Personalment considero que és una gran pel•lícula que tothom hauria de veure, i més encara si t’agrada el gènere de Tarantino. És una insòlita òpera prima, on es mesclen sang, un gran guió una magnífica posada en escena.
La pel•lícula és de l’any 1992, i ha esdevingut imprescindible per als seguidors del cinema independent. S’endinsa en una història de gàngsters com només Tarantino podria tractar-la. La trama es desenvolupa al voltant de sis homes que no es coneixen entre ells i que són contractats per Joe Cabot(Lawrence Tierney) i el seu fill Eddie ( Chris Penn), per participar en un robatori de joies. Per protegir les seves identitats, els sis lladres adopten cadascun el nom d’un color: Mr Blonde (Michael Madsen), Mr Brown (Tarantino), Mr White ( Harvey Keitel), Mr Blue (Eddie Bunker), Mr Pink (Steve Buscemi, guanyador d’un oscar per aquest paper) i per últim Mr Orange (Tim Roth). El robatori no surt com havien planejat, la policia es presenta per sorpresa i la cosa es complica sèriament, fins al punt que tots comencen a sospitar que un d’ells és un informant de la policia.
És un film carregat de violència verbal i física, flashbacks molt ben introduïts per anar narrant la història de cada personatge, combinació de plànols i colors impactants, sempre envoltats amb un subtil to humorístic i uns diàlegs enginyosos, sorgits de la mà del propi Tarantino. Aquest estil es podria catalogar seguint la línia de les pel•lícules de sèrie B dels anys 70, des de els Spaguetti Westerns fins a les pel•lícules japoneses de terror. Tal i com classifica Tarantino les seves obres, Reservoir Dogs entraria en la classe de pel•lícules “més reals que els món real”, junt amb Pulp Fiction, separant el món real del món de la pel•lícula.
Una característica de Tarantino és que en moltes dels seus films acostuma a tenir amb un paper secundari, aquest és un clar exemple ja que fa el paper de Mr Brown. El veiem també actuant a Pulp Fiction o Jackie Brown.
Pel que fa a l’aspecte musical, m’agradaria destacar la minuciositat amb la que Tarantino escull les bandes sonores de les seves pelis, i ha demostrat que té un gust exquisit es quant a això, recordant temes dels 60 i 70, com Stealers Wheel, Harry Nilsson o Blue Swede. Amb això es veu un clar homenatge a la cultura pop. A més, Tarantino és un gran fan d’Elvis Presley, i en molts dels seus guions fa referències al rei del rock’n roll, com Pulp Fiction o Amor a boca de canó.
Personalment considero que és una gran pel•lícula que tothom hauria de veure, i més encara si t’agrada el gènere de Tarantino. És una insòlita òpera prima, on es mesclen sang, un gran guió una magnífica posada en escena.
Sara Fernández Grau
No hay comentarios:
Publicar un comentario