Vaig veure aquesta pel·lícula per primer cop fa aproximadament un any, una mica abans dels Òscars i em va agradar i impactar a parts iguals, i ara buscant una pel·lícula per fer-ne un comentari, l’he recordat.
He de dir que tinc debilitat pels films històrics, m’agraden més que les històries de ficció, i més si es tracta d’història recent com aquí, la gràcia de les pel·lícules basades en fets reals és que l’espectador ja sap com s’acaba la història i el director ha d’aconseguir enganxar-lo d’alguna altra manera. I en aquesta pel·lícula Gus Van Sant ho aconsegueix.
L’estètica de Milk és molt interessant, barreja imatges d’arxiu, amb fotografies actuals i fotografies de l’època, i la pel·lícula té un to antic, càlid, lleugerament sépia que li dóna l’aspecte de ser un film de fa anys i no actual, i això encara la fa més autèntica.
A destacar de la pel·lícula, sobretot, la interpretació de Sean Penn en el paper protagonista, de fet, va guanyar l’Òscar a Millor Actor l’any passat pel seu Harvey Milk.
La història que explica la pel·lícula és molt bona i aquest va ser el motiu del seu segon Òscar, el de Millor Guió Original, dóna una visió molt propera del personatge i de la seva trajectòria política, ens mostra com s’organitza una campanya política, com comença des de la defensa dels drets dels homosexuals i acaba convertint-se en una defensa de les minories, des del principi fins que s’aconsegueixen resultats, i això ho alterna amb la vida personal del protagonista fent que sigui un personatge proper i no només la representació d’una ideologia. En aquest sentit, és un biopic bastant diferent d’altres, perquè no vol mostrar la figura d’un màrtir, sinó la d’una persona que podria ser qualsevol que va arribar a lluitar pel moviment gay i va aconseguir el que no s’havia aconseguit mai fins llavors.
Doncs només dir, que recomano la pel·ícula a tothom a qui hagi cridat una mica l’atenció el comentari. Us deixo el tràiler per si voleu veure’l.
Marta Bros Fortuny
He de dir que tinc debilitat pels films històrics, m’agraden més que les històries de ficció, i més si es tracta d’història recent com aquí, la gràcia de les pel·lícules basades en fets reals és que l’espectador ja sap com s’acaba la història i el director ha d’aconseguir enganxar-lo d’alguna altra manera. I en aquesta pel·lícula Gus Van Sant ho aconsegueix.
L’estètica de Milk és molt interessant, barreja imatges d’arxiu, amb fotografies actuals i fotografies de l’època, i la pel·lícula té un to antic, càlid, lleugerament sépia que li dóna l’aspecte de ser un film de fa anys i no actual, i això encara la fa més autèntica.
A destacar de la pel·lícula, sobretot, la interpretació de Sean Penn en el paper protagonista, de fet, va guanyar l’Òscar a Millor Actor l’any passat pel seu Harvey Milk.
La història que explica la pel·lícula és molt bona i aquest va ser el motiu del seu segon Òscar, el de Millor Guió Original, dóna una visió molt propera del personatge i de la seva trajectòria política, ens mostra com s’organitza una campanya política, com comença des de la defensa dels drets dels homosexuals i acaba convertint-se en una defensa de les minories, des del principi fins que s’aconsegueixen resultats, i això ho alterna amb la vida personal del protagonista fent que sigui un personatge proper i no només la representació d’una ideologia. En aquest sentit, és un biopic bastant diferent d’altres, perquè no vol mostrar la figura d’un màrtir, sinó la d’una persona que podria ser qualsevol que va arribar a lluitar pel moviment gay i va aconseguir el que no s’havia aconseguit mai fins llavors.
Doncs només dir, que recomano la pel·ícula a tothom a qui hagi cridat una mica l’atenció el comentari. Us deixo el tràiler per si voleu veure’l.
Marta Bros Fortuny
Aquesta película la vaig veure fa uns dies i em va sorprende de veritat, es tota una lliçó moral!
ResponderEliminarIncreíble la interpretació de Sean Penn.
Laura Magallón Vidal.
Ben triada i comentada, Marta. Com dius, és un biopic força interessant. En aquest sentit, podries haver-li tret una mica més de suc, sobre tot pel tractament que fa del llenguatge documental (amb les imatges d’arxiu que comentes, però que, de fet, són fictícies) i, en definitiva, amb tota la proposta formal que la caracteritza.
ResponderEliminarI sí, Sean Penn està fantàstic.
Laia Quílez