La "màgia" del Senyor dels Anells

L’objectiu de la meva aportació no és fer una crítica ni una anàlisi de la triologia, sinó exposar a grans trets la part tecnològica i tècnica que s’amaga darrere de les pel•lícules. He triat la triologia del Senyor dels Anells perquè trobo que Weta Digital i Weta Workshop van tindre un paper mol important en la representació detallada d’un univers tan complex com és el de J.R.R. Tolkien fent-ho a més a més molt dignament.

Un cervell digital

Per tal de poder representar les grans multituds que havien d’aparèixer a les pelis, es necessitava un sistema informatitzat considerablement potent. El programa va ser batejat amb el nom d’ Enorme. Aquest programa permetia als personatges –o agents digitals– reaccionar a la seva situació i entorn a través del so i la visió utilitzant un “cervell” per accedir, en temps real, a 250 moviments corporals i utilitzar-los. Hi ha certs condicionants i els agents reben especificacions que estableixen que han de fer (disparar fletxes, atacar amb espases...) i que han de fer pel que fa a personatges (si són elfs, lluitar contra orcs i a la inversa). Tots els agents estan preparats per morir gràcies a una “simulació dinàmica de cos rígid” que els fa caure i reaccionar en relació amb el terreny on es troben.
El procés de creació de Weta Digital és doble: es construeixen un cos i un cervell. El programa Constructor d’Orcs atribueix un esquelet comú depenent de l’espècie, però amb variacions, d’alçada, constitució, postura etc. Els models es creen amb captura de moviment i posteriorment els esquelets es cobreixen de carn i amb una dinàmica secundària que simula el moviment de la roba i el cabell en funció al de la figura.
Gràcies a aquest programa aquests exèrcits d’intel•ligència artifical estan llestos per qualsevol batalla, nomes cal prémer un botó i el programa escriu les dades d’animació de cada agent en cada fotograma de la pel•lícula.

Dobles digitals

Els dobles digitals serveixen per a substituir els actors en escenes que sigui necessari. Aquesta tècnica és molt útil sempre que no s’hagin de gravar primers plans dels actors. Un exemple n’és l’escena de les Mines de Mòria, on l’entorn és tan vast que és impossible gravar els actors a una distància adequada per a veure’ls a escala amb el que els rodeja.
Per crear aquests dobles, els actors havien de fer seqüències de captura de moviment. Havien de recrear uns cinquanta moviments diferents com diferents maneres de caminar, córrer o saltar. Hi van haver moments difícils de recrear, John Rhys-Davies (Guimli) per exemple, va haver de dur pesos als turmells per a simular les seves pesades botes.


Les “miniatures” de la Terra Mitjana

És fàcil pensar que les grans construccions que apareixen a les pelis com ara les dues torres o la ciutat de Minas Tirith (El Retorn del Rei) hagin estat creades digitalment, però no va ser així. Weta Workshop es va encarregar de materialitzar les il•lustracions d’Alan Lee i John Howe, els encarregats del disseny de la majoria d’elements que apareixen a les pelis.
La torre de Barad-dûr (la fortalesa de Sauron) va cobrar forma amb una maqueta de dos metres d’alçada, però Peter Jackson(el director) no en tenia prou, volia que el món de Tolkien fos tan visual com es pogués. Es van fer maquetes a una escala encara més gran per tal de gravar-les amb el màxim detall possible utilitzant a més a més, una càmera pintallabis. Aquest aparell increïblement petit permet “entrar” en les miniatures i veure-les molt detalladament, com si es tractés d’un decorat a mida real. Personalment les que més em van impressionar són les maquetes de Minas Tirith i Isengard (la torre de Sàruman), construïdes les dues amb un detallisme realment sorprenent. El recinte d’Isengard per exemple, era un decorat amb un anell de ciment de vint metres de diàmetre per a sostenir les muralles i amb una plataforma de ciment al centre com una base del model a escala de la torre. Minas Tirith però, la supera en detalls: consistia en una ciutat de 7 nivells concèntrics amb places amb arbres i estàtues; patis amb fonts; laberints de carrers sinuosos i cases amb cordes diminutes per estendre la roba a les teulades.



El maquillatge

En cada dia de rodatge de les pelis s’utilitzaven 200 litres de silicona per a maquillatge i es van produir unes 10.000 peces d’espuma de làtex per a les tres pel•lícules, que es diu aviat. El maquillatge prostètic més complex va ser creat per a la seqüència on es mostra el “naixement” d’un Uruk-hai (un soldat orc) en La Germandat de l’Anell. Per a l’especialista que la interpreta, va ser una dura prova de resistència: una sessió de maquillatge de nou hores i mitja, seguida d’una de catorze, i al final del dia, una de dues per treure-li el maquillatge.
Cada mil•límetre de la seva pell havia de ser cobert amb elements prostètics: tot el pit, cames mans, melucs i fins i tot l’interior de les orelles. Se li tapava tota la cara i una dentadura també prostètica li mantenia la boca oberta de manera que només podia respirar per la gola. Després de cada presa on se’l veia néixer de sota terra, se’l portava a cegues a la dutxa, es refeia el maquillatge i es repetia el procés. Va comportar mesos de preparació i més de 24 hores de gravació per una presa que al final es retallaria per reduir la seva duració.


La triologia del Senyor dels Anells es va endur 17 Oscars en total, tres d'ells van ser als millors efectes visuals -un per a cada pel·lícula- i dos al millor maquillatge. Això només ha estat un tast de les raons per les quals se'ls van endur.

Miquel Malet