“Fahreinheit 451”: una visió de la fi de la literatura

L’altre dia buscant informació pel treball en grup d’aquesta assignatura vaig trobar en un bloc un post que parlava sobre la pel·lícula “Fahrenheit 451” de François Truffaut (1966). Em va semblar molt interessant la relació que feia el blogger entre l’argument del film i l’aparició de noves formes de comunicació a través de l’ordinador. Per aquest motiu em sembla de rellevància fer una reflexió sobre com la pantalla pot deixar enrere els llibres i tota la literatura, fent un anàlisi d’un fragment de l’obra fílmica.

Per tal de situar-vos una mica en la temàtica i un cop aprofundit en ella, us faré una breu introducció. El film és una adaptació de l’obra amb el mateix nom, Fahrenheit 451, nom que fa referència a la temperatura a la que crema el paper, de l’escriptor Ray Bradbury publicada l’any 1953. El títol de la qual va ser agafat per directors de cinema i de teatre per anomenar les seves creacions, com és el cas del documental “Fahrenheit 9/11” de Michael Moore. La novel·la tracta sobre una societat futura que s’oposa a tot allò ideal, ja que es troba controlada pel poder mitjançant la crema de llibres; censura justificada segons els líders com una mesura de prevenció perquè la gent pugui ser feliç sense necessitat de llegir històries fantàstiques que els pugui alterar la seva existència. Una de les cites del llibre és la següent:

“La televisió, aquella bèstia insidiosa, aquella medusa que transforma en pedra a milions de persones totes les nits mirant-la fixament, aquella sirena que crida i canta, que promet molt i en realitat dóna molt poc.”

Només és una mostra ben clara del missatge que vol transmetre l’escriptor, el qual intenta fer una reivindicació del poder que prenen les noves tecnologies, centrant-se en la televisió. François Truffaut també utilitzarà aquest mateix missatge per portar a terme el llargmetratge.

Un cop feta aquesta part introductòria, passaré a analitzar una seqüència del film amb un gran valor moral d’acord amb el què extreu el protagonista principal d’ella i que el públic també pot fer. Us deixo el link per tal que pogueu visionar-la:

http://www.youtube.com/watch?v=A0O608m5hOo


Veíem que l’acció transcorre molt ràpidament. Els diàlegs i la recerca dels llibres per part dels protagonistes donen més dramatisme a la història. Podem veure plans on els bombers llencen llibres per la casa i cauen des de la part superior de les escales, com si d’un pluja de llibres es tractés, per damunt dels caps de la vella i del protagonista principal, Guy Montag. En la biblioteca els diàlegs recobren el protagonisme, per perdre’l un cop més quan la casa està a punt de ser cremada. En aquesta part l’angúnia que se sent pel moment que es viurà s’accelera a través de plans de detall. Una imatge molt impactant és la dona envoltada de flames amb el rostre que mostra una gran satisfacció per l’acte de sacrifici que realitza per salvaguardar el llibres. Però el moment definitiu, sense cap dubte, és quan es veu el cos de la dona cremant-se amb una gran dosi de realisme.

François Truffaut en aquesta pel·lícula s’allunya del moviment de la Nouvelle Vague, que defensa l’esforç en equip, fuig del cinema clàssic i va en contra de l’academicisme burgès. Aquí tractarà de mostrar la seva empremta i el seu estil propi, tot per denunciar la destrucció que es fa del llegat cultural i amb la qual ell està absolutament en contra. Amb aquest film unirà les seves dues passions: el cinema i la literatura. Ho podem veure en la següent afirmació:

“Si he triat els llibres i el cinema des de l’edat dels onze als dotze anys, queda clar que és perquè m’estimo veure la vida a través dels llibres i del cinema.”

El director realitza un film de ciencia-ficció (recordem que és el gènere que està basat en ingredients de caràcter extraordinari però racionalitzables per la imaginació, centrat generalment en el desenvolupament de les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència) amb un baix pressupost, sense costosos efectes especials i amb decorats d’un menor cost. Podríem dir que uneix elements del cinema de ficció, com són l’artifici, la manipulació, la posada en escena, la recreació, l’actuació, la representació, la dramatitazació, els diàlegs tancats i el món il·lusori, amb elements del cinema modern.

Per finalitzar aquest comentari, m’agradaria que reflexionéssiu vosaltres també sobre el paper que juguen les noves tecnologies i sobretot, la posició que la televisió i els ordinadors tenen assignada avui dia.


Rut Guerrero Pérez

Grau de periodisme