Any: 2000
Duració aproximada: 114 min.
País: Argentina
Director: Fabián Bielinsky
Ambientada a Buenos Aires el destí farà que Juan i Marcos, dos estafadors de poca monta, després de coneixes fortuïtament en una gasolinera de matinada s'uneixin i es vegin involucrats en un gran negoci, urgent, immediat, que no els hi permet dubtar en cap moment i que no poden refusar, amb el qual es poden fer milionaris. Però que hauran de dur a terme en menys de 24 hores. La estafa consistira en la venta d'uns segells falsos anomenats “las nueve reinas” a un ric empresari espanyol que les vol adquirir per la seva col•lecció. L'operació sembla sencilla però només conten amb unes quantes hores per poder fer-la, ja que l'espanyol ha d'abandonar la ciutat d'immediat. És la gran oportunitat de la seva vida i ho faran al mateix temps que es desplega al seu voltant un món de lladres i farsants, en una selva urbana on ningú està lliure de la seva petita comissió de corrupció.

“Cada revelació parece esconder una mentira; cada promesa descubre una trampa. Porque, cuando el engaño es el oficio, la verdad se convierte en un estorbo...”
Vaig conèixer aquesta pel•lícula fa molt de temps gràcies a un antic conegut de la meva germana, i haig de dir que vaig començar a veure-la amb cert escepticisme però em va encantar llavors i em continua agradant ara. Es d'aquestes pel•lícules que quan les veus per segona vegada et dones contes de detalls de la trama que el primer cop t'havien passat per alt i als que ni tan sols els hi havies parat gens d'atenció. “Nueve Reinas” ja parteix d'un guió meravellós. És una pel•lícula plena de trampes, mentires i enganys que conta amb una fantàstica trama que no decau en cap moment, es més, et manté atent tota l'estona i acabes dubtant sobre totes les veritables intencions dels seus personatges. Clar que res hagués estat el mateix sense el magnífic final que té, un gir repentí que dona la volta a cada un dels personatges i a la història en general, i que produeix aquesta sensació de voler-la tornar a mirar al mateix moment.
Tornant al tema del guió no pot ser millor. Té frases genials i adequades en els contextos en que es troben els personatges. És intel•ligent i retorçat com pocs n'hi ha, i que brinda continues sorpreses al llarg del film.
És increïble el paper que fa Ricardo Darín (Marcos) i l'impactat actuació de Gastón Pauls (Juan) sense oblidar-se de la resta d'actors secundaris que conforma la pel•lícula i que van saber estar a l'altura.
És difícil comentar una pel•lícula així sense descobrir el final, però us animo a tots a que la vegeu. De ben segur que us agradara!
Mar Ferrer Guerrero

No hay comentarios:
Publicar un comentario