D'entre les moltes de les pel·lícules que trobem avui dia a la cartellera d'un cinema o els grans èxits de la història del cine podem trobar-ne bastantes que són adaptacions de llibres, literatura o, senzillament, best-sellers.
La gran majoria de llibres que posteriorment han sigut portats a la gran pantalla són d'una extensió considerable, cosa que ha creat problemes als guionistes i productors a l'hora d'escriure el guió basant-se en el guió del llibre, i a més a més d'una complexitat a tenir en compte bastantes vegades.
La transformació de literatura a cinema és un procés llarg i complicat que implica obviar detalls que potser podrien ser importants, però com que el pressupost és el que és
i la durada no pot ser molt gran cal seguir unes directrius estrictes però sobretot ben marcades.
Personalment, crec que molts llibres generen menys espectatives que la pròpia pel·lícula cosa que fa mal al sector literari, a mitjà termini, però que a llarg termini pot acabar beneficiant a la indústria editorial i al propi autor.
Pensant precisament en aquest tema, m'ha vingut al cap un best-seller i la seva pel·lícula, Àngels i Dimonis. Mostrarem les diferències rellevants de la novel·la al film.
Pel·lícula
L'argument m'ha semblat incongruent i inversemblant, els implicats actuen sense sentit, algunes vegades, i de forma totalment estudiada, sobretot l'església. El professor Langdon sembla irritant, sempre sap on buscar una pista en un temps rècord. A més sembla que quan tot està perdut finalment apareix o es produeix un miracle.
El transcorre del temps també sembla inversemblant i les accions passen molt seguidament i amb una trama molt senzilla entre parts.
Llibre
Trobem molts més detalls. Cada part, cada enigma, cada detall, cada sensació, cada imatge, cada escena i cada situació tenen un detallisme impressionant que no deixa indiferent a ningú i que no te continuïtat a la pel·lícula. El detallisme de la novel·la és transformat en imatges impactants a la pel·lícula i moltes parts que expliquen anècdotes de les investigacions del propi personatge o parts polèmiques, com podria ser la mort de Joan Pau I, cas que apareix a la novel·la com a articles d'investigació (14 de juny de 1998 del The British Broadcasting Corporation (BBC) o 24 d'agost de 1998 del The New York Times), no apareixen a la pel·lícula ni hi són esmentats. A més també hi ha parts com el detall d'entrades a certes esglésies de Roma que no apareixen a la pel·lícula però sí al llibre.
En definitiva, portar un llibre a la gran pantalla comporta dificultats, però el que no pot comportar és un eliminació de detalls rellevants o importants ni canvis de guió o de trama respecte el que diu el llibre.
http://angelsanddemons.cern.ch/
Oriol Ventura Pedrol - Grau en Comunicació Audiovisual
La gran majoria de llibres que posteriorment han sigut portats a la gran pantalla són d'una extensió considerable, cosa que ha creat problemes als guionistes i productors a l'hora d'escriure el guió basant-se en el guió del llibre, i a més a més d'una complexitat a tenir en compte bastantes vegades.
La transformació de literatura a cinema és un procés llarg i complicat que implica obviar detalls que potser podrien ser importants, però com que el pressupost és el que és
i la durada no pot ser molt gran cal seguir unes directrius estrictes però sobretot ben marcades.
Personalment, crec que molts llibres generen menys espectatives que la pròpia pel·lícula cosa que fa mal al sector literari, a mitjà termini, però que a llarg termini pot acabar beneficiant a la indústria editorial i al propi autor.
Pensant precisament en aquest tema, m'ha vingut al cap un best-seller i la seva pel·lícula, Àngels i Dimonis. Mostrarem les diferències rellevants de la novel·la al film.
Pel·lícula
L'argument m'ha semblat incongruent i inversemblant, els implicats actuen sense sentit, algunes vegades, i de forma totalment estudiada, sobretot l'església. El professor Langdon sembla irritant, sempre sap on buscar una pista en un temps rècord. A més sembla que quan tot està perdut finalment apareix o es produeix un miracle.
El transcorre del temps també sembla inversemblant i les accions passen molt seguidament i amb una trama molt senzilla entre parts.
Llibre
Trobem molts més detalls. Cada part, cada enigma, cada detall, cada sensació, cada imatge, cada escena i cada situació tenen un detallisme impressionant que no deixa indiferent a ningú i que no te continuïtat a la pel·lícula. El detallisme de la novel·la és transformat en imatges impactants a la pel·lícula i moltes parts que expliquen anècdotes de les investigacions del propi personatge o parts polèmiques, com podria ser la mort de Joan Pau I, cas que apareix a la novel·la com a articles d'investigació (14 de juny de 1998 del The British Broadcasting Corporation (BBC) o 24 d'agost de 1998 del The New York Times), no apareixen a la pel·lícula ni hi són esmentats. A més també hi ha parts com el detall d'entrades a certes esglésies de Roma que no apareixen a la pel·lícula però sí al llibre.
En definitiva, portar un llibre a la gran pantalla comporta dificultats, però el que no pot comportar és un eliminació de detalls rellevants o importants ni canvis de guió o de trama respecte el que diu el llibre.
http://angelsanddemons.cern.ch/
Oriol Ventura Pedrol - Grau en Comunicació Audiovisual
No hay comentarios:
Publicar un comentario