Vídeo motivacional: final de Champions 09

Quan pensem en la final de Champions guanyada pel Futbol Club Barcelona l’any passat a Roma, ho vinculem ràpidament a un vídeo, un vídeo que va utilitzar Guardiola de forma magistral, en un moment molt tens, per motivar als jugadors i ficar-li al cap que era una final que no es podia perdre.
Abans de passar a l’anàlisi del vídeo, he de comentar que va ser creat per el periodista Santiago Padró (Editor del Hat Trick Barça), ja que va rebre l’encàrrec de Guardiola. Santi Padró, va demanar l’ajuda a Jordi Gayà, que va participar en el muntatge.

Emocionalment és un vídeo impecable, molt ben muntat, atractiu visualment, amb imatges amb molt de simbolisme, acompanyat per una música molt emotiva. Predomina la tècnica del muntatge, en el que s’entrellacen jugades de cada jugador, es combinen imatges de cada jugador remarcant l’èpica de l’escena. També s’encreuen imatges dels jugadors amb les de la pel•lícula “Gladiator”, ja que la final de Champions es disputava a Roma. Aquest encreuament provoca que els jugadors i els gladiadors del film s’emparellin i segueixin un mateix camí. Els jugadors, al vídeo, s’han de sentir identificats amb el gladiador (Russel Crowe), que sortirà al mig del Colisseu per enfrontar-se a altres homes davant de molts espectadors. Així doncs, al principi es poden veure imatges del camí del gladiador cap a l’arena i la multitud de persones esperant. Aquí es juga amb el muntatge, ja que es fiquen plans d’un concert fet a Roma i altres de “Gladiator” entrellaçats, com si fossin un).

Els porters són acompanyats pel famós plà de la mà acariciant les espigues de la pel•lícula, destacan també les imatges emotives dels companys que ho van passar malament per lesions, el seu esforç per recuperar-se, gols, abraçades... aprofitant imatges carregades amb molta emotivitat i companyerisme. Un exemple clar són les imatges de Milito, en que surt abraçant-se i rebent petons de dos companys i entre mig, imatges de la seva dura recuperació. Un altre cosa emotiva és la referència que fa el vídeo a les creences religioses i multiculturals dels jugadors (Es veuen jugadors resant abans del partit). Al llarg de la projecció es poden veure 18 abraçades entre jugadors: es veu clarament el sentiment d’equip que vol transmetre el vídeo.

El muntatge de diversos plans dels jugadors vol moltes vegades donar la sensació de que les jugades són continuades, no vol que es noti que les imatges són de diferents partits. Un exemple clar és la jugada de Hleb al minut 1.55 (Amb poca continuïtat a l’equip, i per això s’ha construït una jugada sencera utilitzant dos partits diferents) i amb Alves al minut 2.23 , que realitza una centrada a l’àrea que s’entrellaça amb una celebració d’un altre gol, però que sembla del mateix.

En la pel•lícula de Roma, tal i com la van titular diversos diàris esportius, hi ha una sèrie de moments molt especials. S’ha de destacar el moment de les imatges del 2-6 contra el Real Madrid. Per remarcar aquesta victòria, es fa un muntatge mesclant les imatges de l’enfrontament entre el gladiador del film (Barça) i l’emperador (Madrid), que representa la corrupció, poder, prepotència i que amés, vesteix de blanc. En tots els plans, Russel Crowe pren l’iniciativa, deixant en inferioritat a l’emperador. Posteriorment els jugadors s’abracen i l’emperador cau. Aquesta batalla contra el Madrid, està acompanyada per una música més moguda, més apropiada per la guerra, una música d’acció i tensió.

Seguidament, es continuen ensenyant imatges dels jugadors del Barça i es fiquen els moments més importants de la temporada, entre els quals està la Final de la Copa del rei i el gol d’Iniesta a la semifinal de Champions. En aquest gol, l’editor del vídeo ha volgut mostrar la comunió de l’equip amb l’afició, ja que mostra el gol en directe i la seva posterior celebració amb imatges gravades per un mòbil des de la graderia. Aquesta imatge doncs, apropa als jugadors amb el públic i els fa veure que no estan sols.



Posteriorment, l’emoció arrivarà a la seva màxima expresió amb la cançó “Nessun Dorma”, que serà el contrapunt d’imatges amb els jugadors apunt de saltar al camp, entrellaçades amb imatges paralel•les dels gladiadors, ja apunt ,dins del Colisseu esperant el començament de la batalla. Aquesta cançó és molt important, ja que deixa als jugadors amb una paraula molt important al cap: “Vincerò” (Guanyaré)
Al final, es pot veure una imatge del Camp Nou celebrant el títol, imatges de Puyol aixecant la Copa d’Europa de l’any 2006 i uns aplaudiments de fons, que es poden lligar amb les imatges del concert del principi.
Al llarg de tot el vídeo, com a suport de les imatges, l’editor aprofita paraules emotives de “Gladiator”: “Mi nombre es Gladiador”...“no sabemos a que nos enfrentamos, pero es más fácil que sobrevivamos si peleamos juntos”.. “Habia un sueño que era Roma”. Aquestes paraules serveixen per a que els jugadors encara surtin més motivats al camp. Substitueixen qualsevol xerrada de l’entrenador prèvia al partit.

En definitiva, el vídeo és molt clar, identifica l’escenari (Roma), els protagonistes (jugadors), que són comparats amb uns gladiadors i anticipa un final: Guanyar i celebrar-ho a Barcelona. Són 7.15 minuts plens d’emoció, amb els quals un grup de persones formen un equip, un equip guanyador.

En aquesta projecció,es demostra que el vídeo pot ser clarament un element importantissim per a la motivació de qualsevol professional en la seva tasca. En aquest cas, tan la intenció del muntatge cóm la seva realització va ser molt encertada i crec, que va aconseguir motivar als jugadors. No dic que el mèrit de guanyar aquella final sigui del vídeo, sinó que va ser un element estimulant més de cara a un moment crucial de la temporada.

Fabio Marchi Vilches

PD: Deixo el making Off de la preparació d'aquest vídeo dies abans del final de la Champions.